En el nom de Jesús

La dècada dels seixanta es van batejar amb el nom de Jesús a Catalunya 4.470 nens. L'any passat només es va posar aquest nom a 45 nadons. El mateix ha passat amb Maria Jesús. De les 2.815 vegades que es va posar aquest nom a una nena entre el 1960 i el 1970, ha passat a desaparèixer de les estadístiques de l'Idescat. Exactament igual que amb altres noms vinculats al Nadal, com ara José –dels 16.828 dels anys seixanta als 1.888 de principis del segle XXI– i Josep, que va passar dels 7.844 de finals del franquisme als 1.900 de la primera dècada del segle XXI. Només Maria, encara avui el sisè nom més posat entre les nenes, se salva de la crema. No només no ha experimentat un retrocés, sinó que després d'una forta davallada als anys vuitanta ha augmentat la seva freqüència. Així, de les 7.691 Maries dels anys seixanta s'ha passat a les 13.385 de l'última dècada.

Les estadístiques parlen. La freqüència dels noms vinculats al Nadal i dels sants en general ha descendit en cascada des del final del franquisme. Durant quaranta anys, va ser impossible posar qualsevol nom que no fes referència a la religió catòlica i això explica el panorama onomàstic actual, on, fins i tot a Catalunya, José continua ocupant el primer lloc en el rànquing. En la II República es va accentuar el sentiment anticlerical perquè es vinculava la religió amb una posició reaccionària, però amb Franco va desaparèixer qualsevol alternativa de poder posar altres noms que no fessin referència a la religió catòlica.

“Durant molts anys, posaven a la gent el nom del sant del dia en què naixia”, explica l'expert en onomàstica Josep Moran, que destaca que ara “es busca sobretot l'originalitat”. Altres factors que, segons Moran, també tenen una forta incidència a l'hora d'escollir el nom de la descendència són la moda, el desig de varietat i un cert gust pels noms més breus. Noms com ara Marc, Àlex i Pol, pràcticament inexistents als anys cinquanta i seixanta, han copat els primers llocs del rànquing i han tret protagonisme fins i tot a un nom tan tradicional a Catalunya com Jordi, que se situa actualment al lloc número 23. I últimament, segons Moran, també hi ha una preeminència de noms de prestigi, com seria el cas, en els últims anys, de Leo, en homenatge al jugador del Barça Leo Messi.

En el cas concretament de Jesús, hi ha, a més, altres elements a tenir en compte. Jesús, segons explica el pare Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, prové de la forma hebrea Jesuà, i vol dir Salvador. “És un nom que ens ha arribat per tradició cristiana. Era un nom comú en els ambients jueus de l'època”, assenyala el monjo. Jesús, però, no ha estat mai gaire posat. La seva freqüència, i només cal comparar les estadístiques al llarg de la història, no és comparable a la de Josep. “La devoció per sant Josep comença a prendre relleu el segle XVI, però arriba a la seva màxima expressió el segle XIX”, subratlla Dalmau.

Pel que fa a la celebració del sant de Jesús, hi ha hagut molts canvis al llarg de la història. Alguns encara creuen que la data és el 25 de desembre, coincidint amb la festa del naixement de Jesucrist. “El dia 25 és la cristianització de la festa pagana del solstici d'hivern, però a l'Evangeli segons sant Lluc es deixa ben clar que la festa de Nadal ja té prou entitat i per tant es passa la celebració a la capvuitada o octava de Nadal, que és el dia 1 de gener”, resumeix el monjo Dalmau.

El capellà jesuïta Jesús Renau defineix la celebració del sant de Jesús com “una festa mòbil” perquè després de diferents modificacions, des de fa uns anys, torna a celebrar-se el 3 de gener.