Estudiants amb criteri

La recent sentència del Tribunal Suprem (TS) contra el decret de la Generalitat Valenciana que obligava els estudiants menors d'edat a tenir autorització paterna per participar en protestes i faltar a classe ha atiat el debat a Catalunya, on la legislació preveu també que els alumnes a partir de tercer d'ESO necessitin el vistiplau dels pares per fer vaga o assistir a manifestacions estudiantils.

Els primers a alçar la veu han estat les organitzacions d'estudiants. L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) va demanar dimecres, en un comunicat, que els alumnes catalans de tercer d'ESO en endavant puguin fer vaga sense permís patern, emparant-se en la resolució de l'alt tribunal. Segons el sindicat, la decisió judicial veu “inqüestionable” l'article de la llei orgànica del dret a l'educació (LODE), que reconeix el dret dels alumnes a prendre decisions col·lectives de no assistir a classe com a mesura de protesta al marge de l'autorització paterna.

L'AJEC argumenta que la legislació catalana té un “rang inferior” a la LODE, que és una llei orgànica i que, per tant, hauria de prevaldre aquesta darrera.

La directora de l'institut Alexandre Satorras, de Mataró, Fina Buïl, explica que són les normes internes de cada centre les que regulen el dret de vaga i de manifestació dels alumnes a partir de tercer d'ESO. “Al nostre centre –explica Buïl–, si els alumnes volen fer vaga els demanem que presentin la convocatòria oficial de vaga i dos dies abans els passem un full de signatures perquè els alumnes que volen secundar-la l'omplin.” En cas que en facin, o que participin en una manifestació, han de dur una autorització dels pares, que “normalment no hi posen cap problema”.

El portaveu de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari (Fapaes), Pere Farriol, coincideix amb els sindicats d'estudiants a defensar el dret dels alumnes menors d'edat a no anar a classe per participar en accions de protesta i a fer-ho sense permís patern. “El dret de manifestació és un dret que té tothom i que està recollit en l'article 8 de la LODE”,recorda Farriol, que advoca per “eradicar” la pràctica de demanar la signatura dels pares per anar a una manifestació o fer vaga.

“Els nostres alumnes són més madurs del que ens pensem –assenyala el portaveu de la Fapaes–, no fan tantes barrabassades com creu la gent.” Farriol reivindica, a més, el dret de les famílies d'opinar sobre si els fills han d'anar o no a l'institut durant una jornada de vaga. “Tenim el dret d'educar els nostres fills i filles i ajudar-los a madurar al màxim possible”, insisteix Farriol, que veu positiu que els estudiants es pronunciïn sobre qüestions com un conflicte educatiu en edats primerenques. “Com més aviat decideixin per ells mateixos i tinguin un criteri propi, millor.”

En aquesta línia, el portaveu de la Fapaes lamenta que el govern del Partit Popular s'hagi “carregat”, a través de la llei Wert, l'assignatura d'educació per a la ciutadania, ja que era una matèria que fomentava “el debat i la reflexió”. “La Lomqe [llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa] és una llei uniformitzadora que restringeix les llibertats i suposa una involució”, lamenta.

En els darrers anys, hi ha hagut moltes manifestacions i jornades de vaga contra les retallades en educació dels governs català i espanyol i contra la Lomqe. El gran nombre de mobilitzacions ha provocat un debat sobre la conveniència que els estudiants de secundària les secundin i perdin dies de classe. El debat podria revifar en els propers mesos a Catalunya i acabar en la via judicial, com ha passat al País Valencià, si, com reclamen els sindicats d'estudiants, es porta a la justícia la norma que obliga els menors a demanar el consentiment patern per assistir als actes de protesta.

Al País Valencià, va ser la confederació d'associacions de mares i pares d'alumnes Gonzalo Anaya qui va recórrer contra el decret del govern valencià del 2008. El Suprem el va tombar i la Generalitat Valenciana ja ha dit que acata la decisió judicial.