Societat

El planter ve rodat

L'escola AFA potencia la pràctica de l'esport adaptat a tots els nivells

L'entitat té un conveni amb l'equip blaugrana perquè els joves puguin pujar al primer equip de bàsquet en cadira de rodes

Amb la col·laboració amb escoles, hospitals o empreses, l'AFA pretén fer difusió de les dificultats i els reptes de l'esport adaptat

De moment,quatre nois i una noia han pujat al primer equip del Barça, tot un èxit i un sacrifici

En un pavelló esportiu de Sant Feliu de Llobregat, cada dimarts i dijous hi juguen a bàsquet nois i noies d'edats, nivells i mentalitats diverses. En comú: la cadira de rodes. Després d'ells, com per art de màgia, hi ocupen la pista jugadors més experimentats i cadires més gastades, precisament les del primer equip del Barça. L'escola AFA (Activitat Física Adaptada) és l'encarregada de generar sinergies com aquesta, amb què pretenen fomentar la pràctica esportiva adaptada a nivell formatiu i fer una àmplia difusió d'aquest tipus d'esport.

Amb sis anys de vida, el projecte neix de la feina feta per la Unes, al llarg de 32 anys. L'eix principal de l'entitat és el bàsquet en cadira de rodes. De fet, des del mateix any que es crea l'escola, la Unes gestiona el primer equip del FC Barcelona en aquesta modalitat. “És un orgull ser el planter del Barça” afirma Jaume Vilella, director de l'Escola AFA, mentre mira com s'entrenen els joves. Gràcies al conveni amb el club, “notem que hi ha un element de superació; tractar amb persones en situacions semblants però que han arribat al màxim nivell esportiu és molt bo per ells”, remarca Vilella. De moment, han pujat a primera categoria quatre nois i una noia, tot un èxit i tot un sacrifici, ja que es necessiten entre quatre i cinc anys d'entrenament per tenir un nivell mínim.

Les línies d'actuació de l'escola, però, traspassen notablement el conveni amb el Barça. L'AFA vol ser present i té impacte en escoles i hospitals. Als centres educatius del Baix Llobregat hi fa jornades de sensibilització perquè els nens puguin veure i viure en primera persona l'esport adaptat.També té acords amb hospitals, centres d'educació especial o residències per iniciar en l'esport les persones amb alguna discapacitat física.

Les empreses amb compromís social també són l'objectiu de l'AFA. L'escola incentiva sessions de sensibilització per tal de valorar més les persones amb minusvalidesa que hi hagi a la plantilla. En total, gairebé 150 persones de totes les edats es beneficien dels serveis que ofereix l'entitat. El pròxim pas de l'entitat és passar a ser fundació, per guanyar pressupost i subvencions.

Guillem Adalit fa tres anys que va fer un canvi de xip. Amb 16 anys –ara en té 19–, aquest noi del barri barceloní de Sant Andreu va decidir canviar la vela, l'esport que l'havia acompanyat des de petit, pel basquet adaptat. “Volia fer un esport en equip, i fer-te entendre amb els companys t'acaba fent créixer com a persona.” Amb paràlisi cerebral de naixement, en Guillem encara veu molt lluny l'ascens al primer equip: “de moment no tinc el nivell.” Com reconeix aquest estudiant de periodisme, “al principi costa molt, el primer a dominar és la dinàmica de la cadira”.

Tot i ser un joc més estàtic i amb menys espais, la cosa que va sorprendre més en Lluís, el pare del jove esportista, van ser les faves que s'enduien. “Es foten canya i, a més, també quedes parat en veure alguns moviments o algunes dinàmiques que no t'esperaves.” Tots coincideixen que el bàsquet és un dels esports adaptats més complerts, perquè és col·lectiu i perquè persones amb discapacitats molt diverses hi poden jugar conjuntament. De fet, cada persona té una puntuació mèdica segons el nivell de minusvalidesa, de l'1 al 4,5. A partir d'aquí, el cinc que jugui al parquet sempre ha de sumar 14,5 per afavorir que juguin els que tenen més i menys problemes de mobilitat.

El que pot fer tirar enrere moltes famílies a l'hora d'apuntar el fill a fer un esport adaptat és la despesa. Les cadires acomodades per a la pràctica tenen preus que oscil·len entre els 2.000 i els 4.000 euros. És per això que gràcies a subvencions i a ajudes de empreses privades l'escola paga les fitxes dels jugadors i els ofereix una cadira d'iniciació que els ha de servir fins que se'n puguin comprar una. Per evitar el cost que suposa aquest material, l'AFA s'ha afegit a la plataforma de microdonació Donnem.com perquè qui vulgui hi pugui col·laborar amb un euro al mes. D'aquesta manera es volen pagar tantes cadires com sigui possible. El director de l'entitat recalca: “amb 100 donants l'any es pot aconseguir una cadira.”

Qui no s'ha de preocupar tant en aquest aspecte és Analberto Carrillo, un jugador colombià del primer equip blaugrana. Arribat a Barcelona fa nou anys procedent de l'NBA per a discapacitats, està satisfet amb el conveni amb l'escola i creu que és molt positiu per als joves. “Saben que des de petits poden treballar per estar amb nosaltres, que només depèn de la seva entrega, disciplina i esforç”, diu l'Analberto. El consell mai no és un destorb: “Sempre els diem que no és fàcil, que han de potenciar el nivell mental i que amb el treball diari s'arriba més lluny.”

3.000
euros
de mitjana és el que costa una cadira de rodes adaptada per a l'esport, per això, l'escola hi ajuda i proporciona cadires d'iniciació.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia