Oci
Aparquen a Barcelona
L'historiador italià Marcello Cioli traslladarà a Barcelona la seva col·lecció de 16.000 miniatures i deu cotxes reals per tal d'obrir el Museu de Cotxes Clàssics i Miniatures
En aquest espai també es vol explicar el moment i l'època de cada peça i, per això, aniran acompanyades d'altres objectes quotidians del seu moment històric
Marcello Ciolipreveu que el museu rebrà al voltant de 35.000 visites el primer any
Petites reproduccions de vehicles i autèntics cotxes dels anys cinquanta vindran d'Itàlia i aparcaran a Barcelona per quedar-se al Museu de Cotxes Clàssics i Miniatures (ECCLYM). Aquesta és la col·lecció de Marcello Cioli, que a principis d'abril té previst obrir les portes d'aquest museu en un antic pàrquing a la Dreta de l'Eixample de la ciutat, concretament, al cèntric carrer Diputació a prop de passeig de Gràcia. “Quan un col·leccionista no sap on posar una col·lecció, llavors munta un museu”, bromeja l'historiador Cioli per justificar la creació d'aquest espai.
Les miniatures que s'exhibiran en el museu són de fa vint anys cap enrere, i també hi haurà vehicles de veritat d'entre els anys cinquanta i setanta. Per Cioli, el cotxe va ser la “gran evolució estilística, de costums i de moda dels cinquanta”. Així mateix, destaca que “cada cotxe té la seva pròpia història en el seu propi país, que pot ser política, social o una forma de vida”. En aquest sentit, l'italià exposa que molts joves desconeixen el que va passar en aquella època i, per això, les peces aniran acompanyades d'objectes quotidians del seu moment, com poden ser un focus per fer llum, una màquina per torrar pa o una cadira. “Ara vivim en l'època de la informàtica, però si ens oblidem de l'època antiga no sabem on acabarem”, va reflexionar Cioli, que hi va afegir: “No hem de perdre la història antiga.”
A més, dins del museu es recrearà una gasolinera de la marca British Petrolium (BP) amb un cartell lluminós i un sortidor dels anys cinquanta. “BP ha desaparegut una mica com a marca important, però als anys cinquanta gairebé tot estava patrocinat per BP”, remarca l'historiador.
El museu serà un saló únic dividit per seccions: les miniatures i els cotxes de mida real estaran a la part de l'exposició permanent, però també hi haurà un espai per a exhibicions temporals i temàtiques. “El 2016 n'organitzarem una sobre els cotxes familiars”, avança Cioli.
Un museu privat
El Museu de Cotxes Clàssics i Miniatures és totalment privat, és a dir, no rep finançament de les institucions. Per aquest motiu, explica Cioli, va decidir crear-lo a Barcelona en lloc de fer-ho a la seva Itàlia natal, perquè aquí hi ha més turistes. “El 95% del públic que vindrà seran turistes, mentre que els 5% seran aficionats”, preveu l'historiador, que calcula que en el primer any el museu tindrà uns de 35.000 visitants.
A més, apunta que a la capital catalana existeix una bona xarxa de museus que també ajuda a atreure més turistes. Així mateix, en aquest context, creu que la localització del museu és molt important; no només perquè estigui situat en un lloc on hi ha una xarxa social que ajudi a potenciar-lo, sinó que també és vital que es estigui localitzat en una zona cèntrica que sigui de fàcil accés per al possible visitant.
D'altra banda, per ajudar a finançar el museu, Cioli destaca que una part es podrà llogar per tal de fer-hi celebracions o actes, i hi haurà també espais publicitaris. “S'han de buscar noves fórmules per patrocinar els museus”, apunta.
La decadència de les miniatures
L'historiador relata que fins al finals dels setanta els cotxes en miniatura eren joguines per als nens que es fabricaven, principalment, en països com França o Itàlia, però també a l'Estat espanyol i a Portugal. Ara, per això, aquest mercat “està patint molt, ja que ara no són perquè els nens juguin, sinó que és una cosa reservada al col·leccionista, i això fa que la producció sigui reduïda i els preus pugin”, argumenta Cioli.
Actualment, assenyala l'historiador i promotor del museu italià, aquests productes no es fan a Europa, sinó que es fabriquen a l'altra punta del món, a la Xina. “Si no fos pels xinesos, crec que ja haurien desaparegut les miniatures”, puntualitza Cioli.