“Voler fer com si la religió no existís no porta enlloc”

Sí, tots els estudis avalen la creixent importància del fet religiós. On sí que estem és en un moment de canvi i, segurament, el que sí que serà acceptat per tothom és que la religiositat es viu d'una manera diferent, es practica d'una altra manera..

Som un estat laic perquè la Constitució no fa cap opció per a una religió determinada; estableix l'aconfessionalitat de l'Estat. Totes les lleis que han vingut darrere se situen en aquest principi d'aconfessionalitat. El que passa és que el model de la Constitució, i de l'Estatut, no es queda només en això, sinó que afegeix que els poders públics han de col·laborar amb les diferents confessions religioses. Aquest és el model espanyol. El laïcisme seria no només no prendre partit per cap de les confessions sinó apostar per una no-presència de la religiositat en l'àmbit públic.

No sóc ningú per criticar els nostres veïns però penso que no m'equivoco si dic que els francesos s'estan replantejant aquesta situació. Un pot apostar perquè l'Estat no prengui partit i això és encertat. Una altra cosa molt diferent és que l'Estat vulgui prescindir, anar en contra, del que ens defineix a la immensa majoria de ciutadans, que és la religió, sigui la que sigui. Voler fer com si la religió no hi fos no porta enlloc.

És una tasca difícil que no es fa amb dos dies però sí que tenim, com a catalans, un gran avantatge: fa molts anys que hi estem treballant des de l'administració, des de les mateixes confessions i des de la societat civil. El govern de Catalunya fa 15 anys que va apostar per relacionar-se i atendre les diferents religions i té un departament d'Afers Religiosos que s'hi dedica plenament. Després, moltíssims ajuntaments del país també han decidit ocupar-se d'aquesta temàtica. Però la cosa no acaba aquí perquè a Catalunya, i també en una entitat gairebé única a Europa, tenim el GTER, el Grup de Treball Estable de les Religions, format per representants oficials de les principals religions –catòlics, protestants, musulmans, jueus i ortodoxos– que des de fa 10 anys treballen conjuntament en el diàleg interreligiós, creant llaços i complicitats.

La societat civil ha creat entitats com ara l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós, Audir, que també treballa, en l'àmbit no oficial, pel diàleg entre totes les diferents confessions que hi ha al país. Entre tots pretenem crear un marc on tothom es pugui desenvolupar practicant qualsevol religió. Tenim 13 religions...

El catolicisme continua sent la religió majoritària, és la que ha configurat el nostre país. Després hi ha les minoritàries i dintre d'aquestes cal dir que té un pes molt important tot el món de les esglésies evangèliques, que han crescut molt en els darrers 20 anys a través de la immigració. També i dintre de les religions minoritàries ha crescut molt l'islam. Això sense perdre de vista les esglésies ortodoxes!

Hem fet camí però sens dubte encara en queda per recórrer. Hi ha un gran desconeixement de la diversitat religiosa, per això no parem d'organitzar actes i activitats per donar a conèixer aquesta diversitat... perquè estem convençuts que, en la mesura que es coneix una diversitat, la normalitzem.

Jo parlo sovint amb les diverses comunitats islàmiques del país i la veritat és que estan molt amoïnades perquè afirmen que les primeres perjudicades són les mateixes comunitats musulmanes. No els afavoreix en absolut perquè aquí a casa nostra tenim unes comunitats que estan convençudes que el futur de l'islam a Catalunya depèn d'un islam capaç d'ubicar-se en la societat catalana actual. No són comunitats bel·ligerants i disposades a pledejar contra el marc de convivència d'aquest país. Volen anar encaixant i modelar un islam d'acord amb la societat catalana, que és plural.

Són fets molt minoritaris. El problema és que els mitjans de comunicació en feu titulars i en feu notícia, quan són excepcions. Estem parlant d'un cas, un! I quants catalans musulmans hi ha al país... 400.000? Jo crec que el país ha d'estar satisfet perquè s'ha anat parlant i fent pedagogia i majoritàriament les comunitats s'han mostrat disposades a treballar per un futur en comunitat.

És innegable que el ciutadà es fa una composició de la societat en què vivim a través del que expliqueu els mitjans... per això els mitjans sou prioritaris. Ara estem acabant d'actualitzar un diccionari sobre religions... perquè tenim més de mil sis-centes paraules que cal conèixer per poder parlar amb propietat. Entendre'ns és l'única manera perquè el país pugui anar endavant.

Per això el 2014 vam començar a fer cursos als servidors públics perquè tinguessin unes nocions sobre aquesta diversitat religiosa tan present a casa nostra. És tan evident que el país ha canviat en l'àmbit religiós en els darrers 20 anys que ens sembla que, per poder atendre amb plenitud el ciutadà que professa religions diverses, cal que tots els treballadors públics es formin.