Els ordes religiosos perden la seva autonomia
Congregacions arrelades al país fa centenars d'anys perden el govern i queden incloses en una província única espanyola
Les cúries es queden a Madrid
És conseqüència de la falta de vocacions
Des de l'1 de gener del 2015, els franciscans ja no tenen província pròpia a Catalunya. Després de 700 anys de presència al nostre país (des que sant Francesc va passar per casa nostra el 1214 camí cap a Assís) els franciscans perden la cúria pròpia, la Província Franciscana de Catalunya de Sant Salvador d'Horta, fundada el 1559 i refundada el 1878, i passen a dependre de Madrid, de la nova Província de la Immaculada, fruit de la unió de set entitats franciscanes de la península Ibèrica.
El que els ha passat als franciscans els està passant a molts altres ordes religiosos, entre els quals hi ha la Companyia de Jesús, les Salesianes, els Carmelites, els Germans de La Salle i un llarg etcètera i, a la llarga, els acabarà passant a tots per culpa de la falta de vocacions i el progressiu tancament de monestirs i convents. Els ordes es van reagrupant tot reproduint les divisions estatals, excepte els Maristes, que s'han agrupat amb delegacions europees. És una pèrdua irreparable que condemna els religiosos i religioses catalans a ser governats des d'Espanya, des de Madrid majoritàriament, i a diluir, en part, la seva identitat lligada al país i a la cultura catalanes.
Jesuïtes: un delegat
La Companyia de Jesús, per exemple, lligada a Catalunya des que sant Ignasi es va “convertir” a Manresa l'any 1522, i instal·lada de manera estable a Barcelona des del 1545, es va quedar sense la seva província pròpia, anomenada Província Tarraconense, el juny de l'any passat. Des d'aquella data estan integrats a la Província d'Espanya. Això sí, com que Catalunya –igual que el País Basc i Navarra, l'antiga Província Loiola– es considera territori “peculiar”, té un delegat de la Plataforma Apostòlica Territorial (PAT), que, en aquest cas, és el jesuïta Llorenç Puig. La Companyia de Jesús té una desena d'escoles a Catalunya.
També han perdut la província catalana els Germans de La Salle i les Vedrunes, les Carmelites de la Caritat Vedruna, congregació fundada el 1826 a Vic per santa Joaquima Vedruna, i que l'any passat, després de 188 anys, també es van veure obligades a replegar-se en una província única, tot i que en aquest cas han fet una única província per a tot Europa. Les Vedrunes són una de les congregacions amb més escoles al seu càrrec.
També els Carmelites avui s'han reagrupat a la nova província Ibèria de Santa Teresa, que aixopluga les antigues províncies independents de l'Estat, entre les quals hi ha la de Catalunya i Balears. I les Salesianes, segons ha confirmat la mare general, Yvonne Reungoat, perdran la seva província catalana el 2017. Les Filles de Maria Auxiliadora constituiran una única cúria que agruparà les fins ara independents Barcelona, Lleó, Madrid i Sevilla. La seu, com en la majoria dels casos, quedarà a Madrid.
La disminució de religiosos i religioses a Catalunya, Espanya i Europa està obligant els diversos ordes a reestructurar les seves províncies històriques en un procés “molt complex”, reconeix Màxim Muñoz, president de la Unió de Religiosos de Catalunya, URC, que, creu que certament la pèrdua de les províncies catalanes dels diversos ordes “pot tenir efectes empobridors” .
Estructura insostenible
Però la realitat és la que és, i les comunitats, si es van fent petites, han d'adaptar les estructures. “No hi ha cap altre remei. Amb la gent que som no podem mantenir, en un àmbit de govern, la mateixa estructura si abans érem dos-cents i ara en som cinquanta”, diu Muñoz.
Cada congregació té un govern general, un capítol general i unes demarcacions que tenen la seva autonomia, que s'anomenen províncies i no tenen res a veure amb les províncies civils. En aquests moments, moltes congregacions han d'unificar estructures i el més fàcil serà unir Catalunya amb altres comunitats.
“A l'Estat espanyol, i si és possible, el més habitual és que les congregacions s'unifiquin en un àmbit espanyol, cosa que comporta una gran centralització”, explica el claretià Màxim Muñoz. Madrid, doncs, està concentrant totes les cúries de les congregacions. “Quin perill hi ha en el cas concret de Catalunya? Doncs que no es respecti la peculiaritat lingüística i cultural del país”, diu Màxim Muñoz. I hi afegeix: “Això no és un tema polític. És una qüestió cultural i, en el nostre cas, pastoral. És a dir: el fet que el qui vingui aquí ha de conèixer aquesta situació i ha d'aprendre català no és per una qüestió política. Senzillament és que és la manera com l'evangeli arriba a la gent. La llengua que parla és la seva cultura i el seu context. Ens preocupa?, sí. Ens preocupa que des d'on es prenguin les decisions no es respecti suficientment la nostra cultura i particularitat, la nostra manera de ser i de fer”. Diu Muñoz que la majoria de congregacions són conscients d'aquesta peculiaritat i ja estan posant delegats a Catalunya. De moment, ja ho han fet els jesuïtes i els salesians, també...”.
En el cas de la congregació dels claretians, a la qual pertany Muñoz, la representació que tenen a Espanya i Portugal és molt desproporcionada en relació amb la resta del món. Ell explica: “No podem fer aquí una única província i parts d'Espanya s'hauran d'unir a altres parts d'Europa.” Assegura que en el cas dels Maristes també va ser així. “La configuració d'aquestes províncies és d'una gran complexitat a causa de la diversitat de llengües i cultures. Com a claretians nosaltres estem replantejant, més aviat, la reestructuració d'Europa”, assegura Màxim Muñoz.
“Reconec haver-me fet aquesta pregunta alguna vegada pressionada per les circumstàncies: quan vaig entrar al noviciat, als anys 60, érem 7.000 a la meva congregació i ara en som 2.000. Resulta inevitable fer un càlcul elemental: si en 50 anys som 5.000 menys i si es manté la mateixa tendència en un futur pròxim, com gestionarem aquesta disminució alarmant, com a mínim als països del Nord? Seguirem existint d'aquí a 50 anys?”, així s'ho pregunta la monja Dolores Aleixandre en un emotiu article a la revista Horeb, editada per la Unió de Religiosos de Catalunya, URC, una pregunta que, sens dubte, no deixen de fer-se monjos i monges d'arreu d'Europa.
El desmembrament dels ordes religiosos a Occident i la seva obligada reestructuració coincideix amb el fet que el papa Francesc ha declarat aquest 2015 Any de la Vida Consagrada coincidint amb el cinquantè aniversari del document Perfectae Caritatis que, d'acord amb el Vaticà II, va engegar la renovació de la Vida Consagrada.