Protegits amb drets

La seguretat total no existeix. Però estem ben protegits els ciutadans? I aquesta seguretat, ens trepitja drets fonamentals? Amb aquestes preguntes, el director adjunt d'El Punt Avui Jordi Grau va convidar a reflexionar en veu alta a primeres espases en matèria de seguretat a Catalunya, en un nou debat del Banc Sabadell a l'Hotel España de Barcelona. La tertúlia va ser enriquidora.

Va obrir el foc Joan Delort, gerent de l'àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona. “La percepció de seguretat és dinàmica. L'exposició al risc que es viu en barris i ciutats és diferent. A Barcelona, per exemple, tenim barris amb veïns que es mostren més temorosos però no tenen cap motiu perquè es registren menys delictes i faltes, i al revés.” Pel que fa a la pèrdua de drets, Delort va afirmar que és “relatiu” i va exemplificar-ho amb Anglaterra, on va assegurar que hi ha moltes càmeres de videovigilància als carrers i els ciutadans “han acceptat la pèrdua de llibertat pel de seguretat”. Per contra, va afegir que a Catalunya la percepció és molt diferent i hi ha un gran zel dels ciutadans i sobretot de les autoritats judicials –que encapçalen la comissió per autoritzar càmeres als carrers– que tenen criteris “exigents i restrictius” per tal de garantir el dret a la intimitat de les persones. Som tan diferents, que el responsable de la policia local de Barcelona va assegurar que “a només 600 quilòmetres d'aquí” les autoritats de la Comunitat de Madrid “tenen mires més obertes” a l'hora d'autoritzar càmeres de videovigilància en edificis i a l'exterior.

El director general del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), Xavier Gatius, va enfocar el debat en la seguretat a la xarxa electrònica. “Ara ens sentim molt més insegurs amb el major ús de les noves tecnologies. Hi ha qui les usa amb fins constructius i altres, per cometre actes il·lícits. La sensació de vulnerabilitat és positiva perquè ens consciencia que hem d'estar alerta i formats quan usem aquestes eines.” Gatius va apostar perquè, “sense alarmisme”, s'informi la ciutadania dels problemes que sorgeixen a la xarxa i dels delictes que s'hi cometen, per a una major prevenció. La directiva europea sobre ciberatacs mostra una evidència, va indicar.

El director de seguretat del grup Banc Sabadell i president del Security Forum, Eduard Zamora, va explicar amb xifres i bons detalls que el seu sector, la banca, és un dels més significatius de com ha evolucionat la societat i el concepte de seguretat. “Si abans el paradigma eren els atracaments a les caixes i teníem entitats bunqueritzades, ara al sector tenim 184 atracaments entre les 32.000 oficines que hi ha a l'Estat espanyol. És a dir, menys d'un atracament per dia laborable a Espanya.” Amb la banca tecnològica com a mitjà present i de futur, Zamora també apostar per la formació i el coneixement dels usuaris.

Joan Miquel Capell, veterà comissari dels Mossos d'Esquadra i actual cap del gabinet de Seguretat Corporativa de la Diputació de Barcelona, va explicar que “la delinqüència baixa des de l'any 2009 a Catalunya i arreu, i en les enquestes de seguretat ciutadana les persones se senten menys víctimes”. Per Capell, la seguretat “és un valor i un sentiment” i va apostar per “la seguretat sostenible, la de les 3 D: defensa, diplomàcia i desenvolupament”. I va advocar per una “prevenció amb cultura i educació”.

El director del màster de seguretat en les tecnologies de la informació i comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Jordi Serra, va compartir que la percepció de seguretat és “relativa”. I va posar un exemple: “Els joves no senten inseguretat usant internet, mentre que a altres persones els fa por comprar amb targeta o on line.” Serra també va defensar que cal informar, i força més, els ciutadans sobre els perills i les deficiències de les noves tecnologies, perquè, va assegurar, hi ha màfies que treballen només per això, i fins i tot fan torns de feina.

En aquest sentit, Joan Delort va recordar que “va ser el sistema financer qui va alertar” i va avisar els usuaris que havíem de posar un número secret per usar les targetes de crèdit. “Els ciberatacs existeixen, els estats estan preocupats perquè són una amenaça al sistema financer però també a tot el sistema productiu, i per això, en part, existeix el Cesicat”, va manifestar el gerent de Seguretat del consistori barceloní, tot recordant “el bombardeig que va rebre un servidor del 9-N” o les recents acusacions dels EUA a la Xina perquè contractava hackers per malmetre o accedir a informació del seu govern.

Xavier Gatius va confirmar que hi ha hagut un creixement exponencial en les transaccions a través de la xarxa, i que els ciberatacs són una petita part. Tanmateix, va insistir que “calen jutges especialitzats per fer-hi front, així com una legislació que no deixi escletxes”. El director general del Cesicat fins i tot va assegurar: “La banca no informava de tot el que li passava en el sistema electrònic, però ara anem més units perquè la lluita contra els ciberatacs és global”, i va insistir que “no ha de fer por informar dels elements de risc sense alarmisme”.

Per la seva banda, el responsable de seguretat del Banc Sabadell va alertar del “risc de treballar amb xifres massa globals o mundials” per avaluar i situar problemes de seguretat a la nostra societat. “A les persones se les ha d'informar bé de les coses bones i també de les dolentes” en un context real, en l'entorn on ens movem. A Suècia hi ha quatre vegades més delinqüència que a Catalunya, va dir Zamora. Tot i això, cal tenir en compte que en les estadístiques europees els estats compatibilitzen delictes i faltes de manera diferent, va puntualitzar Delort, que va detallar que a l'Estat espanyol, per exemple, no es compten les sancions administratives.

Sense deixar-nos enlluernar per les xifres i les estadístiques, el director de seguretat del Banc Sabadell va afirmar que “l'ús de la banca on line és la tendència i el més normal”. Zamora també es va sincerar: “És cert que no tenim sobre la taula què passa amb els ciberatacs, com sí que ho tenim amb els atracaments. Però puc assegurar que el nostre frau en la banca en línia és del 0,00008% del total. És a dir, podem afirmar que la banca electrònica és fiable”, va sentenciar. El comissari Capell va insistir que la “societat és complexa i canviant i, malgrat que estem en un món global, les coses passen en el món local”. I va demanar que “els experts” informin del que podem fer per garantir la nostra seguretat, com ara que connectar-se a una Wi-Fi lliure de tot compte no és del tot segur.

El cap de seguretat de la Diputació de Barcelona va afegir que “les persones han de confiar en el sistema” i denunciar irregularitats i delictes. Ho va comparar amb el pla pilot contra la violència domèstica que els Mossos van engegar a Girona l'any 1998. “Érem conscients que les dones ho vivien portes endins, que no volien denunciar el marit maltractador”, i van haver de treballar perquè “aquest indicador aflorés amb les denúncies de les dones” i saber l'abast d'aquesta xacra social, com ara –va dir– amb “l'home que pateix i no ho denuncia”.

Sobre la implantació de l'ús de les noves tecnologies, Zamora va admetre que és obvi que a la gent gran no se la pot forçar a comprar per internet, però que hi ha altres col·lectius que “no en tenen l'hàbit, més que tenir por o ser reticents”. Va detallar que gran part dels clients de l'antic Banc Sabadell no acostumen a anar a les oficines, però els clients d'algunes caixes que han adquirit fan tot el contrari. És un tema d'hàbits i no per por de l'operativa per internet, va afirmar. “Primer hem de saber què passa i després ens hem de dotar d'eines per protegir-nos i per a la prevenció”, va manifestar Zamora amb relació a les possibles estafes a la xarxa.

Tot i amb matisos, els ponents van compartir les conclusions pel que fa a seguretat ciutadana i els drets fonamentals de les persones que es posen en joc, i que els governants han de consensuar amb la ciutadania si s'han de retallar o limitar.

“Amb les dades actuals i l'opinió de les persones estem raonablement protegits”, va cloure Joan Delort, que va aclarir: “Ara, no és el mateix estar segur que sentir-se segur.” “Estem en un equilibri inestable” que en qualsevol moment pot anar-se'n en orris, com va passar recentment amb els atemptats gihadistes a França. El responsable policial de Barcelona també va insistir en relació amb les estadístiques de l'Euroestat: “No estem malament, però no ens hem de posar tantes medalles.” Sobre els drets, va assegurar que “si la col·lectivitat accepta fer cessió d'alguns drets, aquests no són vulnerats”, tot i insistir que “cal el pronunciament” de la societat. El comissari Capell va ser rotundament garantista: “La seguretat no té sentit si no és per garantir drets”, i va reclamar que el sistema legal i el penal siguin “més àgils” perquè la policia pugui perseguir els delictes.

Eduard Zamora va assegurar que davant l'afirmació que estem controlats per la seguretat, ell considera que “estem ajudats per ella i cal un punt d'equilibri entre la seguretat i els nostres drets”, i Xavier Gatius va defensar que “tot fugint d'alarmismes cal una major conscienciació de la ciberseguretat” de tots plegats. Finalment, Jordi Serra va cloure que aquests atacs a la xarxa “no afecten la vida quotidiana, tot i que els experts han hagut d'aturar atacs puntuals com ara en centrals elèctriques”.

Paradoxes de la vida: comprem antivirus per als nostres ordinadors i tauletes o posem codis de seguretat arreu, i després pengem fotos íntimes o de la nostra família a les xarxes socials. Tot és, també, seguretat.