‘Hub' literari a Vallvidrera

El poeta hi va viure tot just unes setmanes, però van ser les últimes, i els llocs on moren les llegendes donen sempre molt de si. De manera que la vil·la Joana, un edifici de Vallvidrera aixecat sobre un antic mas i on Jacint Verdaguer es va instal·lar el maig del 1902 per intentar millorar de la tuberculosi que li acabaven de diagnosticar, va esdevenir casa museu dedicada a l'escriptor. Feia anys, però, que estava tancada i degradada quan l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Museu d'Història de la ciutat (Muhba), li va trobar una nova destinació. Un cop reformada de dalt a baix, a principis del 2016 reobrirà convertida en un gran centre consagrat a la literatura, on es compaginarà l'espai museístic amb sales destinades a la celebració de xerrades, seminaris, activitats educatives o trobades d'escriptors. Una mena de hub literari que reunirà grups de recerca o, per exemple, l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès, i que usarà Verdaguer com a fil conductor per parlar de literatura i de Barcelona.

“Hem volgut fugir del fetitxisme, no serà una casa congelada en el moment en què va morir”, va insistir ahir el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana. Al contrari, la vocació és cobrir “un espai que faltava a Barcelona” i ser “un motor” que, complementant la xarxa de biblioteques, tingui la literatura “com a objecte d'estudi i activitats”. Un concepte innovador que permetrà simultaniejar activitats diverses, segons va explicar el director del Muhba, Joan Roca, que va acompanyar Ciurana i el regidor de Sarrià-Sant Gervasi, Joan Puigdollers, en una visita a les obres que va servir per presentar en societat un projecte que preveu dividir l'espai en tres àmbits: a la planta baixa s'explicarà la vida de Verdaguer, també com a “mirall” de la Barcelona del seu temps, en paraules de Ciurana, i com a coartada per parlar de literatura universal. Al primer pis es reproduiran en mode facsímil el dormitori, l'oratori i la sala on es reunien els metges que el tractaven. El mobiliari de l'època s'està restaurant i està guardat en magatzems municipals, i es tornarà a instal·lar quan acabi l'obra. En la planta superior, per acabar, hi haurà una sala d'actes amb capacitat per a 60 o 70 persones. La que ha quedat descavalcada és la idea, prevista inicialment, d'usar la vil·la també com a residència d'escriptors. Ni l'edifici s'ha considerat adient ni tampoc l'indret: massa a prop de la ciutat per allotjar escriptors locals que vulguin retirar-se a escriure, i massa lluny del centre urbà per atreure escriptors forans que vulguin venir a Barcelona.

És l'única renúncia, tot i que l'arrencada de les obres va fer témer que se n'haurien de fer més, perquè els tèrmits havien fet el que saben a consciència i l'edifici estava molt pitjor de l'esperat. “Hi havia bigues completament buides per dins, on s'havien menjat fins i tot la pintura”, diu Roca. És un dels reptes sobrevinguts de la reforma, que va començar l'estiu passat, i que en la primera fase, la de neteja de l'espai, va fer aflorar també troballes arqueològiques que seran preservades i integrades en l'oferta museogràfica.

L'obra va a càrrec de l'Ajuntament de Barcelona, però els cinc milions que costa els aporta la Diputació. La previsió, un cop s'ha superat “la fase crítica” dels treballs, en paraules de l'arquitecte, Tomàs Morató, és enllestir la reforma a finals d'any i reobrir a principis del 2016 l'edifici, que, rebatejat com a Casa Verdaguer de la Literatura, és també un actiu amb vista a les aspiracions de Barcelona de ser nomenada Ciutat Literària de la xarxa de ciutats creatives de la Unesco.