“Voluntari, deliberat i premeditat”
El copilot de l'A320 va estavellar l'avió de manera deliberada
Va ignorar els controladors i el comandant, i va fer caure l'avió cap a l'impacte sol i tancat a la cabina
La causa de l'accident no canviarà les indemnitzacions
Dramàtiques primeres revelacions de la caixa negra encarregada d'enregistrar les converses a cabina de l'avió estavellat dimarts als Alps francesos, que havia de cobrir el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf. Segons la fiscalia de Marsella, la informació extreta apunta a “una voluntat de destruir l'avió” del copilot, l'alemany Andreas Lubitz, segons va relatar ahir el procurador marsellès, Brice Robin, amb una precisió i transparència notables.
Lubitz, de 27 anys, va esperar que el comandant sortís de la cabina, probablement per anar al servei, i quan la porta es va tancar darrere seu va accionar de manera deliberada el botó de descens de l'avió. Abans s'havia produït una conversa “normal” entre comandant i copilot per repassar el pla de vol fins a Düsseldorf, en què Lubitz va ser “lacònic” en les seves respostes. Vint minuts després de l'inici d'aquest intercanvi, el comandant va deixar sol a la cabina el copilot, que, un cop assumits els controls i iniciada la fatídica maniobra, ja no va tornar a parlar en els deus darrers minuts enregistrats a la caixa negra. No va contestar els controladors que des de la torre d'Ais de Provença el van alertar de la pèrdua d'altura de la nau, ni tampoc va respondre la crida cada cop més insistent del comandant perquè li obrís, amb violents cops a la porta en els instants finals.
Des dels atemptats de l'11 de setembre del 2011 a Nova York, l'entrada a la cabina s'ha de poder bloquejar, però continua sent accessible des de fora si es disposa d'una clau. Tret que un dels pilots la bloquegi des de dins.
Segons va destacar el fiscal ahir, en tota aquesta estona de descens Lubitz es va mantenir conscient –“respirava tranquil·lament”, va explicar–, fet que descarta la hipòtesi d'una possible pèrdua de pressió a la cabina, que hauria provocat la pèrdua del coneixement o la indisposició de qui s'hi trobés a dins. “El copilot no va pronunciar cap paraula des del moment en què el comandant va sortir de la cabina. L'opció més plausible és que va bloquejar l'accés del comandant. No tenia cap raó per fer-ho, ni per no atendre les trucades de la torre de control, ni per canviar d'altitud”, va precisar Robin, per justificar la forta creença de la fiscalia que es va tractar d'un acte deliberat. “No faig servir la paraula suïcidi perquè quan tens la responsabilitat de 150 persones al darrere, no ho considero un suïcidi”, hi va afegir, taxatiu.
La pista terrorista
La intencionalitat del descens de l'avió, sumada al record encara molt present dels atacs gihadistes viscuts a París, Copenhaguen i Tunis en aquest inici del 2015, van tornar a posar la pista d'un possible atemptat damunt la taula. Poc va importar que el govern francès hagués qualificat aquest camí d'investigació com remot ja des de dimarts al vespre: fins i tot es va preguntar a Robin per la religió del copilot. Però el procurador marsellès, tot i reconèixer que encara calia investigar el perfil de Lubitz, va deixar clar que res apuntava en aquesta direcció. Hores més tard, el ministre de l'Interior alemany, Thomas de Maizière, va corroborar que no hi havia “indicis de rerefons terrorista”.
El fiscal de Marsella també va explicar que un dels últims sons que els investigadors de l'aviació civil francesa van poder rescatar de la caixa negra era l'alarma de proximitat a terra, i que és molt probable que els passatgers només s'adonessin del que estava passant a pocs instants del desenllaç. “Els crits de la tripulació només es van sentir en el darrer moment”, va detallar, abans d'afegir-hi que la mort dels ocupants de la nau va ser instantània.
Mentrestant, les tasques de recuperació dels 150 cossos continuen un dia més en l'escarpada zona on van caure les restes de l'avió, des d'ahir amb una millora de la meteorologia, i el gruix dels familiars de les víctimes van anar arribant des de la tarda al lloc dels fets en autocars. Entre ells es trobaven els del copilot Lubitz, que viatjaven en un vehicle separat. Els gendarmes desplaçats per la fiscalia al terreny se centren a recuperar la segona caixa negra, encarregada de registrar les informacions d'altura, rumb, velocitat i funcionament mecànic de l'avió. Encreuant-ne la informació amb la del primer artefacte, es podrà reconstruir amb més fiabilitat què va portar l'A320 a impactar. El fiscal està considerant canviar l'estatut de la investigació judicial per accident, oberta dimarts, per la d'“homicidi involuntari”.
Malgrat que la confirmació que l'acte del copilot va ser deliberat va resultar esgarrifosa, no es pot dir que es tractés d'una sorpresa absoluta. Des del mateix dimarts, dia de l'accident, els experts van indicar que les característiques del descens de l'avió feien pensar que es tractava d'una maniobra voluntària, però no eren capaços d'explicar per què s'havia perllongat durant deu minuts, de manera progressiva. La maniobra no concordava, en cap cas, amb la que hauria fet un aparell dirigit pel pilot automàtic.
La legislació europea fixa que la causa de l'accident no canviarà les indemnitzacions a les famílies de les víctimes. Germanwings i Lufthansa firmen un contracte amb els passatgers i l'abast de les compensacions en cas de sinistre. La companyia alemanya insistia ahir que el pilot havia superat totes les proves psicològiques, malgrat que només acreditava 600 hores de vol.
Els pilots passen exàmens psicològics cada any
Els pilots de vols comercials estan sotmesos a uns exhaustius controls mèdics que inclouen tant aspectes físics com psicològics. A l'Estat espanyol, les normes de la direcció general d'Aviació Civil, que es basen en el reglament 1178/2011 de la Comissió Europea (CE), estableixen que els pilots comercials s'han de sotmetre a una revisió anual si són menors de quaranta anys i semestral si superen aquesta edat. En les proves, es fa una entrevista a fons al pilot, una prova visual, una d'auditiva, una de cardíaca, una anàlisi d'orina, una de sang i les que calguin si la persona examinada ha tingut algun problema de salut o accident des de l'última revisió. Cada cinc anys se'ls fa, a més, un control més exhaustiu. A més, els pilots, controladors i auxiliars de vol han de superar altres exàmens específics que avaluen seva la salut mental.
El filtre més important, però, és el test que fan per obtenir la llicència. A banda d'examinar, a fons, tota mena de variables fisiològiques, els candidats s'han de sotmetre a diverses proves psiquiàtriques i psicològiques en les quals es detecta, entre altres coses, si l'aspirant a pilot té algun trastorn de la personalitat o idees suïcides.
Tres precedents confirmats
Un Boeing de SilkAir que cobria el trajecte Jakarta-Singapur es va estavellar el 19 de desembre del 1997 en una acció intencionada del pilot en què van morir 97 passatgers i set tripulants.
El vol 990 d'EgyptAir, que cobria el trajecte Nova York- El Caire, va caure a l'Atlàntic el 31 d'octubre del 199 amb 227 persones a bord. El copilot va obtenir el control de l'avió –un Boeing 767–, va desconnectar el pilot automàtic i va precipitar l'aparell al mar.
Un avió de les línies aèries de Moçambic es va estavellar quan volava de Maputo a Luanda el 29 de novembre del 2013, amb 27 passatgers i sis tripulants. El pilot es va tancar a la cabina aprofitant que s'havia quedat sol i va fer caure l'avió.