Andreas, el pilot de la mort
Lubitz, de 27 anys, havia superat sense problemes rigoroses proves físiques i psíquiques
En la recerca d'una explicació, s'apunta la possibilitat que tingués la síndrome de l'esgotament professional
27 anys, nascut i criat en una ciutat alemanya tranquil·la, de 12.400 habitants, Montabaur, a Renània-Palatinat, i encara amb domicili oficial a casa els pares, a més d'un habitatge propi a Düsseldorf, la ciutat on mai no va arribar el vol 4U 9525 de Germanwings, procedent de Barcelona, amb 150 persones a bord. A Alemanya, els mitjans seriosos es referien ahir al rostre que, de cop, havia fet la volta al món com a Andreas L., per raons de protecció de dades. Per als mitjans estrangers és Andreas Lubitz, amb nom i cognom. Un noi amable, simpàtic i tranquil, que no cridava l'atenció, com s'acostuma a descriure, a posteriori, molts autors de crims o atemptats monstruosos, en aquest cas un copilot de Germanwings, la filial de baix cost de Lufthansa. El membre de la tripulació que va tancar-se per dins a la cabina de l'Airbus de la companyia, probablement aprofitant que el seu company més experimentat havia anat al lavabo, i que ja no el va deixar entrar mentre feia que s'estavellés l'aparell contra les muntanyes dels Alps francesos.
El pilot suïcida, el pilot assassí o el pilot de la mort, són els termes amb què arreu del món, i no només als països de procedència de les víctimes –setze nacionalitats, en total–, es parla ara d'aquest jove somrient, membre des de la seva joventut del club d'avió local LSC Westerland i format a l'escola de pilots de Lufthansa de Bremen (nord d'Alemanya), amb una llarga estada també als Estats Units.
“Va complir la seva preparació i superar totes les proves, de personalitat i coneixements, sense problemes”, deia el president de la companyia aèria alemana, Carsten Spohr. Un perfil impecable, un bon estudiant, un noi normal, simpàtic i comunicatiu, segons insistien a qualificar-lo els antics companys i preparadors de l'escola de Westerland, que va acabar el batxillerat el 2007 i va començar un any després la formació com a pilot. Un jove que va superar els més estrictes exàmens psicològics, físics i mentals i que va aconseguir el seu somni de ser admès en el restrictiu club dels pilots del seu país, sortit d'una escola de prestigi internacional.
Tot impecable, en paraules de Spohr, qui no va voler explicar, però, de nou per raons de privacitat i de protecció de dades personals, per què aquest jove brillant i impecable va interrompre durant uns quants mesos la seva formació. Va ser el 2009 i, sembla ser que per seguir un tractament mèdic, les raons del qual no es poden revelar per secret professional, deia Spohr.
Burnout, va ser el terme mèdic que, tot seguit, va disparar-se entre els mitjans alemanys, de la premsa popular al seriós Frankfurter Allgemeine Zeitung, com a explicació més raonable per a un comportament teòricament inexplicable: que un professional preparat per ser el guardià de la seguretat aèria, com a màxima prioritat, decideixi posar fi a 149 vides, a més de la pròpia.
Burnout la síndrome de l'esgotament laboral, és una altra etiqueta que cou, de cop, en l'aerolínia alemanya i el seu selecte club de pilots, entre els millors del món, segons la companyia, on no es poden descartar, però, aquests “casos únics”.
Si dies enrere defensava la integritat tècnica de l'Airbus de Germanwings, la seva filial de baix cost, ahir a Spohr li va correspondre fer-ho respecte a la del conjunt dels pilots de la casa, on ningú no pot excloure, però, el “cas únic”. La pitjor versió d'un desastre personal, el que sigui, aplicat a un pilot que té a les seves mans el destí de 149 persones, a més del seu.
El cap de Lufthansa, a qui aquests dies ningú no enveja la seva presència mediàtica constant enmig de la catàstrofe, va insistir, però, que abans de ser readmès de nou a l'escola de Bremen va ser sotmès un altre cop a les més rigoroses proves per assegurar-se de la seva integritat, física i mental. És a dir, que va passar els exàmens per primer cop el 2008 i, de nou, el 2010, i que a l'última verificació de les moltes que ha passat, aquest mateix 2015, no consten ni antecedents penals ni vincles amb un rerefons terrorista. Tenia 630 hores de vol –una dècima part que el company a qui va tancar mentre estavellava l'avió– i havia ingressat a Germanwings el setembre del 2013.
Horror a l'escola
Suïcidi o assassinat múltiple, inclòs el dels seus companys de tripulació –cinc– i les persones que potser havia vist pujar a l'avió, com els 16 nois de l'escola de Haltern am See, una població encara més petita que la seva i la dels seus pares. El director de l'escola Joseph König, Ulrich Wessel, no va voler entrar ahir en especulacions entre un terme i l'altre. “Cal saber ben bé què ha passat”, va dir, en una conferència de premsa, més trasbalsat encara que a les dels dies anteriors i mirant d'expressar en paraules com se senten ara les famílies i els amics dels nois morts. Al dolor immens de la pèrdua s'ajunta l'horror de saber que va ser el copilot el qui els va arrossegar a la mort.
Alguns familiars d'aquests nois i noies, com els de les víctimes catalanes i de la resta de nacionalitats destrossades per la tragèdia, van ser ahir a Sanha, la població més propera al lloc on Andreas Lubitz va estimbar el vol 4U 9525. Entre aquests 300 familiars també hi eren els pares del copilot. El grup dels 40 parents de la tripulació anava separat de la resta i, com aquests, convenientment preservats dels mitjans de comunicació acampats en el mateix lloc on el dia abans havien estat els polítics representants dels països més afectats per la tragèdia: la cancellera Angela Merkel, el president François Hollande i Mariano Rajoy, a més d'Artur Mas i Hannelore Kraft, la cap del govern regional de Rin del Nord-Westfàlia.
En aquesta situació es van assabentar els pares del copilot de la notícia que va donar un nou daltabaix a la catàstrofe: la implicació del seu fill com a artífex directe de tant de dolor compartit. La família va haver de preparar un retorn encara més traumàtic a casa. La policia alemanya, mentrestant, va acordonar tant el domicili de Montabaur com l'habitatge del pilot en una barriada perifèrica de Düsseldorf. En totes dues adreces s'havia concentrat ja un bon nombre d'equips de televisió, alemanys i estrangers, en cerca d'algun veí que ajudés a reconstruir el retrat d'aquest copilot teòricament impecable, però afectat del burnout o d'algun altre tipus de trastorn que el va convertir en autor d'una monstruositat que ha destrossat moltes famílies i enfonsat Lufthansa en la pitjor tragèdia dels seus 60 anys d'història.
Mentre els mitjans buscaven testimonis entre el veïnat, la fiscalia de Düsseldorf va entrar i escorcollar la casa, en cerca de fets que expliquin la transformació mental o d'altra mena del jove de 27 anys. El company alemany de Mohamed Atta –el coordinador dels atemptats de l'11-S del 2001 contra els Estats Units– o l'Anders Breivik de Lufthansa –autor del doble atemptat d'Oslo i l'illa d'Utoya de juliol del 2011, amb 77 morts–, com se l'anomenava en perfils improvisats que circulaven per les xarxes socials.
