Nadal recorda Modest Prats en el pregó de Setmana Santa

L'exalcalde, exconseller de la Generalitat i catedràtic d'història contemporània Joaquim Nadal va homenatjar en el pregó de Setmana Santa d'aquest any el capellà i filòleg Modest Prats recuperant algunes de les perspectives i visions que tenia el rector sobre la realitat eclesiàstica i la relació amb les problemàtiques socials d'àmbit mundial.

Nadal va centrar el pregó que va fer a l'Auditori Josep Irla en quatre parts diferenciades que van anar des dels records d'infantesa sobre Setmana Santa, la vivència directa d'aquests dies des de la vida pública com a alcalde des del 1979 i durant 23 anys, la memòria històrica i la història més recent, i va esmentar diverses vegades opinions expressades pel reconegut eclesiàstic Modest Prats. En la primera part va recordar que de petit Setmana Santa “era temps d'anar amb sabata de mudar i vestit nou” i va comparar el silenci religiós de la ciutat “amb el sentiment de culpa i de reparació col·lectiva per Carles Rahola, un sacrifici que sempre durà la ciutat”. En l'evolució històrica va fer un esment especial dels canvis que va suposar el Concili Vaticà II, que va deixar “una litúrgia depurada i neta i traient la parafernàlia”. L'arribada a l'alcaldia va fer que Nadal com a batlle decidís la nova relació amb l'Església lluny dels precedents recents, però tenint clar que “s'implicaria ajudant a mantenir tot allò que dóna singularitat a la ciutat”. En l'apunt històric Nadal va repassar moments del 1931 i 1934 a la ciutat per exposar també els dubtes sobre quin paper havia de tenir la política en els actes religiosos en temps de república, escenaris compartits a finals dels anys setanta amb la recuperació de la democràcia.

En la història recent, el pregoner va destacar “la lectura compromesa de la fe” de Prats per resoldre els grans problemes de la humanitat. Nadal reconeix que ara la Setmana Santa gaudeix de “plena vitalitat” perquè uns la viuen “amb fe i convicció i altres amb respecte i reconeixement”. Tot i això, va dir que “l'èxit no anuncia un moment d'esplendor perquè es redueixen preveres i potser també fidels, la processó va per dins”.