Silla té futur

La principal riquesa que té una societat hui en dia són les seues persones. No són ni els recursos naturals, ni la seua situació geogràfica, ni el clima. Una població culta, preparada, solidària, emprenedora, és una mina que proporcionarà, sense dubte, èxits col·lectius i millores en les condicions de vida de la comunitat. Des d'aquest punt de vista no és exagerat afirmar que Silla serà allò que li permeten la il·lusió i l'esforç dels seus habitants.

Aquesta mateixa reflexió ens la vàrem fer un grup de persones fa quaranta anys, mentre contemplàvem l'agonia de l'última corporació municipal franquista. Poc després eixa idea ens va inspirar l'estratègia política del primer govern democràtic de Silla. Abordar la construcció d'equipaments i infraestructures era una necessitat peremptòria en aquella època, però, l'educació i la formació de les persones fou una aposta de futur.

Les accions de la nova política democràtica en aquest camp foren la introducció de la llengua autòctona, el valencià, a les escoles (any 1980) enviant als centres escolars dues mestres pagades per l'Ajuntament; l'obertura de la primera escola d'adults de la província (1981), amb l'ajuda de la Diputació; la creació del Gabinet d'Orientació Escolar amb quatre professionals contractats pel municipi (any 1981); la implantació dels menjadors escolars, dotant-los de 200 beques cada any per a xiquets de la població, pagades per l'Ajuntament, i la reparació i condicionament dels centres escolars més vells o inacabats (Desemparats, Luis Vives i Sant Roc) amb fons propis del municipi. No ens vàrem oblidar de l'educació sexual i obrírem el primer centre de planificació familiar de la comarca al nostre poble, atenent també les poblacions de Picassent, Alcàsser i Beniparrell. En paral·lel, vàrem col·laborar de forma decisiva amb el Patronat del Col·legi Sagrada Família per construir el centre actual; vàrem negociar amb el Ministeri d'Educació la construcció dels parvularis de Sant Roc i Reis Catòlics, la construcció d'un nou grup escolar (El Patí), un nou institut de Formació Professional (hui, Institut Enric Valor) i un edifici per al TOLA, que finalment va acabar essent construït amb fons municipals.

Per poder emplaçar tots aquests centres, a més del nou poliesportiu, es varen adquirir per compra directa al voltant de 110.000 metres quadrats de sòl urbà (unes 135 fanecades de solars) en l'eixample del poble, i es varen fer les obres d'urbanització necessàries.

En uns quants anys aquestes actuacions varen convertir Silla en punt de referència dels municipis de la província en matèria d'ensenyament i formació de les persones. Però, tal com explicava en la columna de la setmana passada (“Silleres i sillers, alcem Silla”), no és la meua intenció presumir de res, ni reivindicar la memòria de ningú. Això va ser obra de moltes persones i, per altra banda, ja és història. La meua pretensió és tan sols traure a la llum uns fets que, si en el passat ens varen servir per alçar Silla, ara poden ser una bona referència.

Si el govern municipal descansa sobre un bon xic i prou, o és el fruit d'un pacte per repartir el pollastre entre quatre polítics dominats per l'oportunisme (deixant-li al poble només el copró i l'espinada), o depèn de la inspiració d'un personatge que dorm de dia i al·lucina de nit, no traurem trellat. El govern local és, no cal dir-ho, una peça clau.

Per altra banda, la política municipal no pot limitar-se a discutir si fem quatre o vuit dies de bous, o ensorrem els malaurats casals construïts en zones verdes. Dedicar més d'un quart d'hora a resoldre eixes qüestions és malbaratar el temps. La tàctica del pensat i fet no és tampoc una forma intel·ligent d'actuar, menys encara si no avaluem d'entrada el cost de les coses, tant la inversió necessària com el funcionament posterior, i ens assegurem que podem pagar-ho. La situació de ruïna de l'Ajuntament de Silla ve d'actuacions de distints governs locals sense pensar en les conseqüències (qui vinga darrere, que tanque la porta).

És imprescindible pensar en el futur i traçar un camí que ens porte a l'objectiu desitjat. En conclusió, des del meu punt de vista, l'eix de la política del nou govern municipal hauria de ser la formació de les persones, començant pels xiquets, però, incorporant també a l'engranatge la població adulta. Al món actual les persones hem d'estar permanentment reciclant, eixamplant i millorant els nostres coneixements i capacitats.

Finalment, ja és l'hora d'arromangar-nos i fer alguna cosa per traure profit social dels centenars d'universitaris que tenim a Silla als que el títol acadèmic, que ben car els ha costat als pares i a la societat, sols els aprofita en els millors casos per emigrar a Anglaterra o Alemanya a treballar de cambrers.

Silla té futur, clar que sí, però, dirigida per polítics responsables i amb trellat.