L'ombra dels Erasmus

Què fan els estudiants Erasmus quan són a l'estranger? Estan preparats per treure el màxim profit d'aquesta estada? Com gaudeixen de l'Erasmus? Quin impacte té aquesta experiència en l'àmbit acadèmic, lingüístic i cultural, i en la seva evolució personal? Com expliquen aquest impacte en la seva llengua materna
i també en anglès? Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja Sònia Mas Alcolea, professora de la UdL i membre del grup d'investigació Cercle de Lingüística Aplicada d'aquesta universitat (http://www.opuc.udl.cat/), que ha dut a terme una recerca sobre les experiències d'una trentena d'estudiants lleidatans d'Erasmus en tres països europeus i ha fet un seguiment exhaustiu de nou d'ells.

Mas no només els va entrevistar abans i després de l'Erasmus, sinó que també va fer el seguiment d'aquests estudiants durant l'estada a través d'una sèrie de reflexions (experiential narratives) que havien d'escriure ells en anglès. També els va seguir per les xarxes socials (Facebook) i, a mitja estada, els va visitar a les universitats de destí, durant tres o quatre dies, per acompanyar-los en totes les seves activitats. Fins i tot les lúdiques. Va ser, durant uns dies, la seva ombra.

La investigació forma part de la tesi doctoral que Mas està preparant, ja en la seva recta final. Entre les primeres conclusions sobre les quals està treballant, Mas destaca que, pel que fa a creixement personal, la majoria dels estudiants –tot i que no tots– afirmen que l'experiència Erasmus els ha canviat i que, entre altres coses, els ha ajudat a trencar estereotips i a adonar-se que sovint els tòpics no es corresponen amb la realitat: “Les fronteres entre les diverses cultures sembla que es difuminen per a molts d'ells”, explica Mas. Tot i això, Mas afirma que molts estudiants sembla que viuen dins “una bombolla Erasmus i que es relacionen poc amb els alumnes locals de la universitat de destí”.

Els alumnes que han format part d'aquesta investigació són de diverses carreres i amb destinació a universitats d'Itàlia, Dinamarca i la Gran Bretanya. Quan va anar a visitar-los, Mas els va acompanyar a tot arreu, ja fos a classe, a fer treballs amb companys, a dinar a casa o fins i tot al gimnàs. Allà va comprovar que, malgrat el discurs que molts d'ells feien sobre com era d'enriquidora l'experiència, alguns tendien a relacionar-se majoritàriament amb catalans i espanyols. “Ells et diuen que no es pot evitar, que hi van amb l'objectiu de separar-se de catalans i espanyols per tal d'aprendre més la llengua del país de destinació, però que la llengua materna dóna seguretat i això, entre altres coses, explica aquest apropament que els estudiants sovint descriuen com inevitable.”

De fet, una idea que Mas es planteja arran d'aquesta investigació
és que seria positiu que les universitats, tant d'origen com de destí, organitzessin uns tallers previs i durant l'estada per tal que els estudiants Erasmus treballessin i traguessin el màxim profit de les relacions interculturals amb què es troben i també de l'ús de l'anglès com a llengua franca.

L'estudi trenca alguns estereotips i llegendes sobre l'Erasmus. Com per exemple el de la festa esbojarrada. “Tots hi van per fer vida acadèmica, i la festa en tot cas és un complement”, diu Mas. Llevat d'un cas aïllat, Mas ha trobat que el nivell d'exigència acadèmica cap als Erasmus és, per norma general, igual que el dels alumnes locals. “El que sí que he vist és que els professors sovint no aprofiten prou l'avantatge de tenir alumnes de diverses cultures i llengües”, explica Mas. “No vaig trobar-me cap cas en què un estudiant local danès, per exemple, fes un treball amb un Erasmus. Normalment, els Erasmus anaven separats dels locals, fet que també acostuma a passar aquí a Lleida.” “Els alumnes estrangers –continua Mas– tendeixen a aïllar-se dels locals, i el que hauríem de fer els professors és aprofitar aquesta diversitat per a l'ensenyament i l'aprenentatge.” Pel que fa al domini de l'anglès, un dels impactes que l'Erasmus ha tingut en els estudiants és, segons assenyala Sònia Mas, que un cop tornen es veuen més segurs a l'hora de comunicar-se en anglès i menys preocupats per si fan errors o no. En general el nivell no és més baix que el de la resta d'Erasmus d'altres països. Poden seguir bé les classes i, un cop agafen confiança, es poden relacionar amb alumnes d'altres llengües. Mas indica, això sí, que els alumnes estan poc acostumats a expressar emocions i sentiments en anglès, i això explicaria, entre altres coses, que optin sempre en un primer moment per fer grup amb altres estudiants catalans o espanyols. “És important que ajudem els estudiants a perdre la por a l'hora de comunicar-se en anglès i a deixar d'obsessionar-se tant amb l'accent i/o els errors gramaticals. Hem d'ajudar-los a veure l'anglès com una eina per comunicar-se.”

Sònia Mas ha fet la recerca amb la direcció de tesi de Josep Maria Cots (expert en polítiques lingüístiques en l'àmbit universitari i en anàlisi del discurs) i de Núria Casado Gual (treballa en estudis de teatre i en l'envelliment a la literatura, teatre i cinema contemporanis), i amb la col·laboració d'altres membres del grup de recerca Cercle de Lingüística Aplicada: Àngels Llanes, experta en study abroad, i Enric Llurda, expert en ELF (english as a lingua franca). També
hi ha col·laborat l'Oficina de Relacions Internacionals de la UdL.