Solemne comiat i una certa tibantor
Els reis presideixen un colpidor funeral d'estat per les víctimes de l'accident d'avió als Alps
El cardenal Sistach oficia una missa amb el paper testimonial de les altres confessions
Van saludar tots els familiars
La cerimònia es va oficiar de manera equitativa
en català i castellà
Catalunya va acomiadar ahir oficialment amb molta emoció les víctimes de l'accident d'avió que van morir als Alps francesos el 24 de març passat. Més de 1.500 persones, entre familiars de les víctimes i autoritats, van omplir la basílica de la Sagrada Família de Barcelona per seguir una cerimònia catòlica oficiada pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Un cop celebrada l'eucaristia, tres representants de confessions no catòliques –un evangèlic, un jueu i un musulmà, tots tres impulsors del diàleg interreligiós a Catalunya i membres del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), recent Creu de Sant Jordi–, es van dirigir als familiars de les víctimes. Va ser un dels moments més emotius.
Un altre dels moments més emotius va tenir lloc al final, quan les autoritats, encapçalades pels reis Felip i Letícia, van saludar un per un els familiars directes de les víctimes: 900 persones. Un llarg comiat després d'una solemne cerimònia.
El cardenal Sistach, acompanyat d'altres bisbes i capellans i de 150 nois i noies de l'institut Llinars del Vallès, que havien acollit en intercanvi un grup de nois alemanys que van morir en l'accident, va entrar pel passadís central de la basílica a les sis en punt i va donar inici a la cerimònia. Cadascun dels nois i noies duien una espelma a la mà, que van deixar al peu de l'altar, en memòria de cadascuna de les víctimes.
La cerimònia es va oficiar en català i castellà i algunes de les pregàries es van fer en francès i alemany. El cardenal Sistach, en la seva homilia, va tenir paraules per a les víctimes del terratrèmol del Nepal i per als immigrants que estan morint en bots al Mediterrani, va recordar el papa Francesc i va citar sant Pau: “Ningú de nosaltres viu per si mateix i ningú mor per si mateix.” Com que ahir era la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, li va demanar que “ens guiï cap al cel”, com demanava Jacint Verdaguer en el Virolai.
Com sempre en aquest tipus de cerimònia, la litúrgia va estar a l'altura dels grans esdeveniments catòlics, tot i que la presència dels alumnes de l'institut de Llinars a l'altar, al costat dels reis d'Espanya, va dibuixar un escenari més proper. El Cor de Cambra Francesc Valls i un grup d'intèrprets del Liceu van posar la qualitat musical a l'acte, en què va regnar un silenci dolorós.
L'arquebisbat de Barcelona i el cardenal Sistach van decidir oficiar un funeral catòlic amb eucaristia, mentre que els representants de les confessions jueva, musulmana i protestant –Jorge Burdman, de la comunitat israeliana; Mohamed Halhoul, del Consell Islàmic, i Guillem Correa, del Consell Evangèlic– van ser relegats a llegir les seves mostres de condol en acabar la cerimònia.
Aquesta decisió del cardenal de Barcelona ha generat decepció entre la mateixa comunitat catòlica catalana, els partits polítics i la societat en general, tenint en compte que França va muntar un comiat laic als Alps i Alemanya, un funeral ecumènic. El mateix malestar va expressar el director general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, que hauria volgut una cerimònia interreligiosa, atès que Catalunya és un país pioner en el diàleg i la relació entre les diverses confessions.
A banda de la tibantor pel caràcter catòlic de l'acte, el govern català també s'ha vist arraconat pel de l'Estat. Entre l'Estat i l'arquebisbat van decidir que el senyal televisiu el servís, en exclusiva, TVE, en lloc de disposar de la col·laboració de TV3 com s'ha fet en molts altres esdeveniments. El fet que les càmeres de la televisió espanyola retransmetessin, ja al final de la cerimònia, totes i cadascuna de les salutacions dels reis d'Espanya als familiars de les víctimes també va molestar. Fins ahir, la imatge del dolor d'aquests familiars s'havia mig preservat, tant en el seguiment de les reunions a l'aeroport del Prat com al centre de suport a les famílies a Castelldefels, així com en els actes als Alps francesos i a la catedral de Colònia.
Al funeral d'estat, hi van assistir, a banda dels reis, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat, Artur Mas, amb les seves dones. També hi havia el cap de l'oposició espanyol, Pedro Sánchez (PSOE), i gairebé tots els membres dels governs espanyol i català, a banda dels ambaixadors dels dotze estats amb víctimes.
Entitats i govern lamenten la intransigència de Sistach
El caràcter catòlic del funeral ha aixecat una evident polèmica entre les comunitats religioses de Catalunya, i fins i tot ha molestat el govern de la Generalitat. Les confessions jueva, musulmana i protestant només hi van llegir un record de condol, malgrat el caràcter divers de les 150 víctimes. El fet que l'acta es convoqués a la basílica de la Sagrada Família va fer que el cardenal Sistach no canviés el guió. La decisió contrasta amb el caràcter laic del comiat que es va fer als Alps francesos amb les famílies, i a la catedral alemanya de Colònia, amb un funeral d'estat ecumènic i oficiat per un cardenal catòlic i una sacerdotessa protestant. El mateix abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va lamentar ahir haver “perdut l'oportunitat de demostrar que la Sagrada Família és un espai obert al món, tot i ser un temple catòlic”. La crítica de Soler va fer especialment tibant la trobada entre l'abat i Sistach a la missa de la Mare de Déu de Montserrat, que es va fer ahir al migdia a l'abadia. Diverses entitats catòliques, com Església Plural, han lamentat la “imposició del funeral estrictament catòlic”. Fins i tot el secretari d'Afers Religiosos del govern, Enric Vendrell, havia qüestionat la intransigència de Sistach: “El govern hauria volgut una altre tipus d'acte, però no hem trobat gaire sintonia amb l'organitzador”, assegurava la setmana passada. Tot i la crítica, el govern va preferir no airejar gaire la disconformitat per no fer cap lleig a les famílies dels difunts. Altres partits polítics com ara el PP, el PSC i Ciutadans van criticar l'arquebisbat per no haver fet un comiat aconfessional. El cardenal sí que va rebre ahir el suport del ple de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). El portaveu dels bisbes va recordar que la majoria de les víctimes eren de religió catòlica.
