Més verd per protegir l'escola
Segons un estudi, als centres envoltats de vegetació hi ha menys contaminació
Els científics van trobar fa poc indicis que la pol·lució afecta el rendiment escolar
Diversos estudis han demostrat que la presència d'arbres i de vegetació en entorns d'ús quotidià millora la salut física i mental dels ciutadans. Aquesta relació que, d'altra banda, sembla de sentit comú, es torna a confirmar en un nou estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal) en què es constata que les escoles que tenen vegetació al voltant veuen reduïts de manera significativa els nivells de contaminació, tant a l'interior dels edificis com als patis.
Els autors del treball van mesurar la presència, a 36 escoles de Barcelona, de contaminants procedents del trànsit rodat, com el diòxid de nitrogen o el carboni, incloent partícules ultrafines i les anomenades PM2.5, que són partícules en suspensió de menys de 2,5 micres, generades majoritàriament pels vehicles dièsel. Ho van fer en dues campanyes d'una setmana separades per sis mesos. Els científics van mesurar també la verdor dins dels centres i a 50 metres a la rodona a través de mesures de satèl·lit.
“Les nostres troballes alerten els responsables polítics i professionals de la salut de la importància de la verdor a l'entorn escolar”, afirma el científic del Creal Payam Dadvand, autor principal d'aquest estudi, que s'ha publicat a la revista Science of the Total Environment. El científic recorda que reduir l'exposició a contaminants no tan sols milloraria la salut dels escolars, sinó que tindria beneficis col·laterals relacionats amb un millor desenvolupament de la conducta i del rendiment escolar.
L'afirmació de Payam no és gratuïta ni exagerada. De fet, es basa en els resultats obtinguts en un altre estudi molt recent, també del Creal, que, per primer cop, ha demostrat que els nens que van a escoles properes a zones de trànsit intens i que, per tant, estan exposats a més contaminació, mostren un alentiment en el desenvolupament cognitiu.
L'estudi Breathe, dirigit pel doctor Jordi Sunyer, codirector del Creal, va constatar que alumnes d'escoles de primària on els índexs de contaminació eren més elevats van experimentar, de mitjana, un creixement de les funcions cognitives essencials per a l'aprenentatge d'un 7% al llarg d'un any, mentre que aquest percentatge va arribar fins a l'11% a escoles menys contaminades. El treball es va publicar a la prestigiosa revista PLOS Medicine a principis de març.
“Vam analitzar l'evolució de dues funcions molt bàsiques per a l'aprenentatge en l'etapa escolar: l'atenció sostinguda i la memòria de treball”, explica Sunyer. Es van fer proves de 40 minuts amb ordinador a 2.897 nens d'entre set i deu anys de 39 escoles de Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Entre gener del 2012 i març del 2013, els alumnes van ser avaluats cada tres mesos per tal de mesurar com evolucionava la seva habilitat cerebral a l'hora de fer front a diverses tasques.
Paral·lelament, els investigadors també van mesurar la contaminació causada pel trànsit (carboni elemental, diòxid de nitrogen i partícules ultrafines), tant al pati com dins les aules. Una de les coses que més els va sobtar va ser l'elevada presència de partícules a l'interior dels edificis. “Tenen una capacitat de penetració i permanència molt alta”, assegura Sunyer.
“L'associació observada [entre contaminació i desenvolupament cognitiu] va ser consistent i, sobretot, més evident en el cas de la memòria de treball, que és un molt bon indicador dels èxits de l'aprenentatge”, afirma el doctor . Al seu parer, l'efecte de la contaminació “pot tenir conseqüències en el rendiment escolar i el comportament” dels nens. D'altra banda, també apunta que els alumnes d'escoles més contaminades podrien trobar-se en “situació de desavantatge”.
Sunyer també matisa que cada nen té el seu propi ritme d'evolució i que, probablement, n'hi ha que són més vulnerables a la contaminació que d'altres per raons biològiques. A banda, el nivell socioeconòmic familiar també influeix en el desenvolupament dels infants. No obstant això, l'equip del Creal té previst comprovar, amb proves d'imatge (ressonàncies cerebrals), si les diferències funcionals que han trobat entre els diferents grups de nens es tradueixen en diferències anatòmiques i de les connexions cerebrals.
Un jardí vertical a tocar de la travessera de les Corts
A l'escola pública Duran i Bas, al barri barceloní de les Corts, aquest curs treballen la cura de l'entorn vegetal com a eix transversal. Entre altres activitats i projectes al voltant d'aquest tema, l'escola ha posat en marxa una iniciativa singular: la construcció d'un jardí vertical, que tot just van acabar d'enllestir a finals d'abril. Hi han plantat plantes aromàtiques (sàlvia, romaní, farigola, etc.), que consumeixen poca aigua i que se sumen a altres espècies que els alumnes conreen a l'hort i en jardineres que hi ha repartides per diferents racons. “Tenim un centenar d'espècies”, explica la directora del centre, Asun Latorre.
El jardí vertical s'ha instal·lat en una de les parets que toca a la travessera de les Corts, un carrer amb trànsit molt intens durant el dia. “Si tenim prou pressupost i hi ha entitats que ens ajudin a finançar-ho, ens agradaria ampliar el jardí i omplir de plantes tot l'enreixat que dóna a la travessera”, afirma la directora. Per al projecte, han tingut l'assessorament dels responsables del programa municipal Barcelona sostenible. A més, el Consorci d'Educació de Barcelona els ha facilitat el reg automàtic.
Des del convenciment que un entorn amb vegetació és un entorn saludable –l'escola també limita, per la banda sud, amb un parc on hi ha diverses espècies d'arbres–, l'alumnat s'ha implicat en la instal·lació i cura del jardí.
