Sonor cop de porta del PP al clam del Parlament per activar el català a la justícia

No rotund. El PP va fer valer la seva majoria absoluta per donar l'enèsim cop de porta a la petició que el català deixi de ser una llengua cada vegada més residual a l'administració de justícia. I aquesta vegada, ho va fer davant una delegació del Parlament formada per Elena Ribera, de CiU; Gemma Calvet, d'ERC, i Salvador Milà, d'ICV, els quals van portar al Congrés la petició de la cambra catalana perquè es modifiqui la llei orgànica del poder judicial i altres normes adjacents per tal que la llengua pròpia es converteixi en un requisit imprescindible per a tots els actors que intervenen en l'àmbit de la justícia. Dolors Montserrat, en nom del PP, va dedicar un dur al·legat en contra de la petició i el va traslladar al terreny de l'escola posant de manifest “l'obsessió dels nacionalistes” de convertir Catalunya en un territori “monolingüe” fins al punt d'argumentar que aquesta és, de fet, una tàctica dels “totalitarismes”: defensar una única llengua i refugiar-se en “l'ètnia”. Uns argument que amb tanta o més duresa havia exposat el dirigent d'UPD, Carlos Martínez Gorriarán, que va arribar a qualificar “d'aberració” l'escola en català tot denunciant que ara aquest model “franquista” es vulgui aplicar a la justícia.

Per part de la delegació del Parlament, Ribera va subratllar que en l'àmbit de la justícia la implantació del català segueix sent “impermeable” i fins i tot està en fase “regressiva”, ja que en pocs anys s'ha reduït de manera ostensible la xifra de sentències dictades en una llengua que ja de per si té poca incidència. La representant de CiU va recordar que es tracta d'una vella reivindicació que sempre ha topat amb el no de les majories i, de fet, era força conscient que aquesta vegada tampoc no seria una excepció.

Calvet, per la seva banda, va posar l'accent en el fet que els ciutadans han de poder ser “entesos i atesos en català” i per garantir-ho cal que sigui un requisit. La dirigent d'ERC va aprofitar per denunciar l'afany del PP de laminar els drets dels catalans, recordant el constant ús d'institucions com ara el TC.

També Milà, d'ICV, emfasitzava que el debat de fons és la garantia de la tutela judicial efectiva de les persones que s'enfronten a la justícia i en aquest sentit insistia en la importància que el ciutadà es pugui expressar en la seva pròpia llengua. En conjunt, els grups que van defensar la proposta del Parlament van aprofitar per plantejar una esmena de rebuig a l'actitud del PP de no voler acceptar la realitat plurinacional i plurilingüística de l'Estat i, sobretot, van denunciar que en aquests anys ha procurat intentar desfer tot el camí que s'hagués pogut avançar.

A banda del grup de l'Esquerra Plural (IU, ICV i CHA), el del PNB i el dels representants del BNG, Amaiur i Geroa Bai, en aquesta ocasió, la proposta del Parlament perquè es prengui en consideració la proposició de llei sí va tenir el vistiplau del grup socialista. El diputat del PSC, Àlex Sáez, va insistir que cal “trobar una solució” perquè jutges i fiscals “acreditin un coneixement suficient”.