L'ull d'Ester Quintana protagonitza el documental ‘A tu què et sembla?'
El treball d'un grup emergent de documentalistes convida a reflexionar sobre l'actuació policial
La narració també busca mostrar l'exemple de “superació i positivisme” de la víctima per un impacte de una bala de goma
-
Fotograma d'un moment del documental protagonitzat per Esther Quintana, i dirigit per Pau Poch ATQES. -
VÍDEO: Tràiler del documental
La dona que va perdre un ull a causa de l'impacte d'un projectil de goma disparat per un agent de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra (BRIMO), Ester Quintana, protagonitza un documental que tracta sobre els fets que va patir durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 a Barcelona.
Un grup d'antics estudiants de l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) va fer com a projecte de fi d'estudis un curtmetratge sobre aquest cas dos anys enrere. Un any després, al passat mes de novembre, i amb els estudis ja acabats, el mateix equip va decidir llançar A tu què et sembla? i donar-li més metratge a aquell muntatge preliminar, amb mitjans exclusivament propis. Després d'haver dut a terme campanyes de suport, el resultat és un treball col·laboratiu que finalment té data d'estrena per al pròxim 3 de setembre, als cinemes Girona de Barcelona.
Sota la direcció de Pau Poch , que també és el guionista, i la producció de Teresa Manubens, amb aquesta opera prima l'equip presenta una hora i escaig de testimonis de la pròpia Quintana, així com el de Carles Guillot, a qui també un projectil va fer-li rebentar un ull. Fins aquí, el primer muntatge. A partir d'aquest punt de partida els companys d'estudi tracen un viu ventall humà de punts de vista amb entrevistes a col·lectius socials contra l'abús policial com Ojo con tu ojo i Stop Bales de Goma, així com d'entitats de defensa de drets civils, fins arribar a un total de 22 testimonis. Amb música de Jordi Contreras, també ofereix reflexions més aliens al cas com l'artista Miquel Àngel Raió, la periodista Samanta Villar o la directora de cinema Isabel Coixet.
Els documentalistes novells asseguren en un comunicat difós aquest dijous que, d'aquesta manera, volen convidar a la reflexió sobre l'impacte d'aquest cas en la societat catalana i “recordar els fets i la resposta dels responsables polítics i policials”. La voluntat d'aquesta primera empresa documental també és “mostrar l'exemple de superació i positivisme” de Quintana, així com “estimular una reflexió sobre l'actuació policial, la impunitat política i l'apoderament ciutadà”.
Intencionalitat dels agents
En el mes de maig de l'any passat el jutge Francisco González Maíllo va investigar les mutilacions causades a Ester Quintana, i va acabar corroborant la versió de la víctima. A més, va qualificar l'actuació de l'agent L.B.B. d'haver provocat la lesió d'”imprudent i desproporcionada”, tot i que va valorar com “no intencionada”. Per González Maíllo, la pilota de goma va ser llançada per l'agent imputat “per ordre” del subinspector E.C.P., que també va ser encausat, en la confluència de Gran Via amb el passeig de Gràcia.
Segons el jutge, l'escopeter podria haver rebut l'ordre de disparar una salva però per error o negligència va disparar una pilota cap a terra. Menys d'un mes després de la instrucció del jutge, el director general dels Mossos d'aleshores, Manel Prat, va dimitir enmig dels aldarulls violents al barri de Sants a causa del desallotjament de Can Vies.
Per aquesta instrucció, tant al subdirector dels Mossos que va donar l'ordre i a l'escopeter que va efectuar-la, van ser sentenciats a assumir la responsabilitat civil de la lesió causada amb una fiança conjunta de 200.000 euros. El judici va tenir lloc el passat mes de març d'enguany, i encara resta el dictamen de la sentència del jutge amb unes penes que poden ser un màxim de tres anys o un màxim de dotze anys de presó, segons si es demostra la intencionalitat o no de l'acció per part dels agents.
