El Parc Natural del Montseny tindrà 14.000 hectàrees més
El primer semestre del 2015 s'ha d'aprovar el decret d'ampliació, amb el consens del territori
El parc englobarà la totalitat de les 31.064 hectàrees que formen part de l'últim pla especial de protecció del medi natural, del 2008
Els beneficis tant econòmics com turístics són alguns dels avantatges
El Parc Natural del Montseny creix i ho fa en coherència amb els límits de l'últim pla especial de protecció del medi natural i el paisatge, aprovat el 2008. Si fins ara només es reconeixia que formaven part del parc 17.126 hectàrees del massís del Montseny, en un futur s'hi inclourà la totalitat de les 31.064 hectàrees de superfície protegida de la zona. Aquesta ampliació, un dels aspectes que preveia un conveni signat el setembre passat entre la Diputació de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, s'ha d'aprovar oficialment el primer semestre del 2015, segons es va comprometre el conseller Santi Vila. Fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat confirmen que els treballs tècnics ja s'han enllestit, però que falten alguns tràmits jurídics i administratius del decret, amb la qual cosa “l'aprovació pot ser que encara trigui alguns dies”.
Augmentant el terme del Parc Natural del Montseny, “el que es fa és posar fi a aquest galimaties i clarificar les diverses figures de protecció que hi conflueixen [pla especial, PEIN, Reserva de la Biosfera, xarxa Natura 2000...], de manera que l'espai es consolida i tot serà Parc Natural del Montseny”, comenta Carles Castell, cap de l'oficina tècnica de planificació i anàlisi territorial de la Diputació de Barcelona. De fet, tot i aquesta disfunció històrica i jurídica que s'arrossegava fa temps, tota la zona ja s'està gestionant des de la Diputació com un tot. “Ara, a més d'aplicar una mateixa normativa com ja fèiem, per lògica i perquè no hi hagi greuges comparatius, tothom es podrà beneficiar dels ajuts i subvencions o de la marca Parc Natural del Montseny.”
Un altre aspecte del nou decret serà la revisió dels òrgans de govern. El consell coordinador del parc es convertirà en una junta rectora en què no només participarà l'administració, sinó també representants de diversos sectors, des del turístic i l'ambientalista fins al forestal. La complicitat amb el territori és, precisament, un dels punts més aplaudits pels ajuntaments. Francesc X. Bellvehí, alcalde de Viladrau, comenta que “la propietat privada hi té molt a dir, perquè tot el parc es basa en finques de particulars”. En la mateixa línia, Pere Garriga, batlle d'Arbúcies –el municipi més gran del parc, amb “gairebé 500 masies i 300 km de carreteres de bosc”–, considera que “la sobreprotecció s'ha de saber compaginar amb el respecte de les persones que volen viure de pagès i a pagès”. Garriga valora positivament l'ampliació del parc natural si se'n pot derivar “un ús turístic per crear nous llocs de treball i nous arguments d'ocupació”. En aquest sentit, Albert Rovira, alcalde de Fogars de Montclús (amb un 90% del municipi dins del parc), sosté que formar-ne part “és un avantatge per al turisme i la restauració”, aspecte que també sospesa Jordi Iglesias, alcalde de Breda: “És un recurs que ens pot complementar el patrimoni i l'artesania.”
Dos parcs més en el punt de mira
Abans d'acabar aquesta legislatura, segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, es podrien aprovar dos projectes més. Un dels quals és el de creació del nou parc natural de les capçaleres del Ter i del Freser, que naixerà amb la col·laboració del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans –entre la Cerdanya, el Capcir i el Conflent– i compartirà representants en els òrgans de governança dels parcs respectius.
L'altre projecte que podria ser una realitat abans de la tardor, tal com ha dit Vila, és l'ampliació del Parc Natural de l'Alt Pirineu, anunciada el febrer passat. La intenció és augmentar prop d'un 10% (6.521 ha) l'extensió d'aquest parc, que actualment té una superfície de 69.850 ha (de les quals el 83% són de titularitat pública), repartides entre quinze municipis de les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. El projecte d'ampliació del parc més gran de Catalunya, creat el 2003, s'ha fet a proposta i amb el consens dels municipis de la zona, i en aquest moment està força avançat.