Batecs de llum

Has contemplat els arbres de la manera que cal fer-ho per restablir la nafra, mentre les gavines rondinaires estotjaven el dia on s'emmirallaven. Aquestes remembrances curulles de tristesa et vénen des del moll del pit, una mena de marriment pruriginós. La ciutat de bell nou, ella ja sap què fer amb els éssers desvalguts que l'habiten? Esquives els transeünts al carrer de Josep Maestre, mentre el semàfor canvia, la levitat del vent et fa vindre ganes de plorar i gargoteges batecs. Clapes de greixina sobre el paviment, calçades esquerdades, l'hospital sempre massa concorregut. Una engruna d'aire rescabala el jorn, l'estiu esguarda abrandat amb una xardor que et blasma. Recordar és sostreure't la pell de viu en viu.

Un home gran que sotragueja en transitar, a la mà li penja una bossa de farmàcia, de lluny estant palesa un rostre macilent, un altre, de més jove, dormisqueja sobre un banc; una sud-americana grassoneta agafa de la mà un nen colrat. Una dona que, segons els cànons de bellesa, no és gaire agraciada, s'hi fita en passar davant d'una escaparata i s'estufa contenta amb allò que hi veu, una imatge amb què se sent en sintonia, i no pots deixar d'envejar tan gran autoconfiança. Una xicota diposita sobre el seient d'enfront una revista força coneguda de xafarderies, hi ataülles fotos d'un escriptor que volia ser García Márquez i una diva del paper cuixé, que distant, que il·lusori.

A la biblioteca de La Rambleta has retrobat Marta, en reconèixer-te, l'adolescent se t'ha lliurat als braços vessant-se de tendresa, i et corprèn l'efecte que de vegades pots causar als altres; has sentit el seu tarannà desemparat i freturós d'afecte, ja quan venia a la classe de teatre t'ensumaves alguna cosa que els seus ulls bramen a doll, tot i així no en sabràs mai el secret.

A Massanassa una furgoneta travessa les vies del tren, el rètol que mostra et provoca un somriure: “el rey del huevo”, veges, hi ha monarques pertot arreu. Horta Sud, el Port de Catarroja, l'Hort de Pepica, l'Alter. Alfafar, el Camí reial, El Tremolar. Benetússer, Silla, la partida de l'Algudor, Sant Roc... canyars que colguen humitats subterrànies, cabanes tronades als horts, polígons rònecs, argila escarbotada per una dèria insadollable de bastir cèrcols brèvols. Pessigues brins de llum, empaites el brocal de l'albada, brandes els corriols de la foscúria, bategades de polseguera creben el rerefons, i la dissort esbargia mots que percacen contrades d'herba, s'esfondra l'esguard al vespre.

21 juny 2015