“La consciència, com el Barça, és més que un club”

La Gestalt és un enfocament terapèutic cocreat a mitjan segle passat per Fritz Perls –considerat el fundador i pare– i la seva dona, Laura Perls. Durant més de 30 anys Fritz Perls va ser psicoanalista, i la Gestalt neix de la dissidència que ell planteja a Sigmund Freud. La teràpia Gestalt es dóna a conèixer als EUA associada a una tercera via, la psicologia humanista, lluny de la psicoanàlisi i el conductisme que dominaven en aquell moment. És una psicologia alternativa a aquestes dues vessants perquè considera la persona un ésser amb potencialitat, un ésser capaç de trobar solucions als seus problemes i fuig del model mèdic del qual són fills tant la psicoanàlisi com el conductisme.

La teràpia Gestalt es fonamenta a tenir una fe infinita en la saviesa organísmica. És un concepte que els biòlegs coneixen molt bé perquè és l'autoregulació organísmica. Tot ésser viu té per relacionar-se amb un mateix i amb el seu entorn una manera autoregulada, de poder mantenir un equilibri entre ell i l'entorn per satisfer les seves pròpies necessitats sense destruir el seu entorn. Però els humans som l'única espècie d'éssers vius que hem malmès la nostra capacitat d'autoregular-nos, de manejar-nos amb les nostres necessitats. Hem bloquejat aquest equilibri i l'hem interromput amb els nostres mecanismes neuròtics.

Hi ha tres conceptes molt bàsics. El concepte de reconeixement, el de comprensió i el de consciència d'un mateix. Sobretot per Gestalt cal entendre la meva manera de ser. Conèixer la meva personalitat és el gran mecanisme que tenim per interrompre aquesta saviesa organísmica. El fabriquem de petits, i en el context de petits té el seu sentit, perquè és una qüestió de supervivència. Per exemple, aprenc que si dic les coses plorant la mare no em donarà menjar, per tant no ploro. Tot aquest aprenentatge configura la manera de ser. Això ho anem conservant al llarg de la vida, i la fem crònica i rígida. L'anem aplicant a altres situacions de forma desajustada.

És molt difícil arribar a l'estadi de la consciència. Hem d'atendre el nostre cos, l'emoció i el cap de manera holística. La consciència és com el Barça, és més que un club. No és un president, no és un jugador, no és una afició, és més que tot això. La consciència és més que les dimensions d'una persona. És un estat d'il·luminació que tècnicament es diu insight.

L'objectiu és no deixar de ser qui som. Tenim el mal costum de jutjar-nos. Com m'agafo les coses, com sempre ensopego en la mateixa pedra, etc. Per comprendre'm, no puc deixar de ser qui sóc. El que passa és que qui sóc és la personalitat, i el que amaga és la meva veritat i essència. Una persona no deixarà de ser patidora, però agafarà consciència d'aquesta manera de ser, que és patidora.

I tant! Aquí a Gestalt Girona oferim cursos amb teràpies individuals o grups terapèutics, i tallers. Per exemple el laboratori d'emocions, en el qual toquem les quatre emocions bàsiques. Entrem a l'individu a través de qualsevol de les dimensions. Fins i tot l'espiritual, l'aspecte més transpersonal.

És clar que sí. La persona pot venir amb una gastritis crònica o amb mals de cap. Vénen a teràpia amb símptomes físics que els mateixos metges diuen que són “dels nervis”. Els fan una exploració física i no els troben res, “que tot pot ser d'estrès”. També poden venir per un procés de dol, que no és necessari que sigui de mort, sinó d'una pèrdua de la parella o del lloc de treball.

Cada persona té una vivència determinada. Cada persona, encara que tingui els mateixos símptomes que una altra, la mateixa etiqueta, té les seves circumstàncies. Es treballa l'especificitat de la persona, com ho està portant. També cal tenir en compte que sempre hi ha la personalitat de cada un, que posa pals a les rodes i fa un problema del que vivim. Perquè una persona pot ser exigent, rígida, patidora, feliç... tot això pot posar pals a les rodes. I no és cert que hi ha personalitats que ho tenen més fàcil que les altres.

Treballem amb la tristesa. Depèn de com et manegis amb la teva tristesa sempre hi haurà la teva manera de ser, que és la manera amb què tu has après a conviure amb la tristesa. Doncs nosaltres diem que primer de tot et deixis estar trist, què notes? Què penses? Cal un contacte total amb la persona. Si ve una persona i em diu que té tanta ràbia a la seva exparella que li donaria cops de puny, llavors li donem un coixí perquè la tregui fora. Després la persona s'expressa i normalment no expressa només el que ja té, sinó que en un moment determinat li ve una nova emoció. Quan ja ha picat el coixí tres o quatre vegades de ràbia, de cop es posa a plorar, per exemple, i li surt la tristesa. El que estava amagant era una infinita tristesa. Transitem per la ràbia i el que estava evitant era la tristesa.

Hi ha un component cultural que li pesa molt a l'home. Però també és una qüestió d'energies. L'home o la dona masculina van per feina. En canvi les dones i els homes femenins, tot el contrari. L'energia masculina és molt activa molt dirigida a un objectiu i molt resolutiva. Aquesta actitud és molt mala amiga de processos introspectius, amb processos que necessiten una lentitud, un parar-se, un respirar. Tot això ho té la femenina.

Sí, és una filosofia de vida. És una manera d'estar amb mi, d'estar amb tu i una manera d'estar amb el món. Basant-se en això, la Gestalt ha anat més enllà del que és un enfocament terapèutic. Quan nosaltres formem a l'Escola Gestalt de Girona, no formem només terapeutes Gestàlt, és a dir, terapeutes que es volen dedicar a la teràpia Gestalt, sinó que el primer que fem és formar persones gestaltistes. És a dir, persones capaces de fer-se protagonistes de la seva pròpia vida.

A qualsevol àmbit. Mestres, infermeres, metges, integradors socials, enginyers... Allà on hi hagi persones, allà arriba la Gestalt. En qualsevol àmbit on hi ha un grup de professionals que necessiten acompanyament, ser coneixedors d'ells mateixos, comprendre's ells mateixos i conscients d'ells mateixos. També, evidentment, formem professionals de la psicologia.

Fem activitats terapèutiques individuals o en grup, tallers, monogràfics i promovem activitats d'altres tipus d'enfocaments que no són gestàltics però sí que tenen una filosofia de psicologia humanista. També hem organitzat activitats per poder aprofundir en el treball dels somnis, un grup de treball psicocorporal o un de moviment autèntic.

Sí, l'última qüestió que ens ha interessat a Gestalt Girona és atendre una qüestió de vida com és la mort des de la visió gestàltica. De moment aquest any hem organitzat el primer Death Cafè català, on es parla sobre la mort i el procés de morir. Aquesta és una iniciativa que va néixer a Londres l'any 2011, i Gestalt Girona i la psicòloga especialitzada en oncologia i cures pal·liatives Marta Juanola l'hem dut a Girona per primer cop a Catalunya. Amb vista al pròxim curs volem treballar molt més en aquesta línia gestàltica. La mort la vivim cada dia, i cal aprofundir en els processos al final de la vida.

Sí. El que tinc por és que els representants que surtin de totes aquestes escoles que s'estan obrint, que en 10 anys s'han triplicat, no donin fe d'aquesta actitud de vida que realment representa la Gestalt. Em fa por que a tots ens fiquin en el mateix sac. Per altra banda, estic molt contenta de la tasca que s'està fent des de l'Escola de Gestalt de Girona, n'estic molt orgullosa. Durant aquests 16 anys ha sortit gent molt ben preparada, i aquests són els que realment han de donar fe del treball que fem aquí.

En altres països la nostra tasca està molt més normalitzada. Hauríem de fer de la teràpia un procés d'inversió en un mateix. Cal fugir de la visió de persones amb bata que estan tractant persones, aquest és el model mèdic, un model que patologitza les persones, en el qual el professional se situa per sobre del pacient o usuari i es dóna el dret de dir-li què és el que li passa i que ha de prendre medicació, i aquest no és el nostre model. No s'ha de dimonitzar la tasca del terapeuta.

N'hi ha casos, és clar, però avui dia aquesta manera ja no se sosté econòmicament. Hi havia una època en què molta gent podia anar a Cancún tres cops l'any i trobàvem gent que venia a créixer. Però ara ja no. Ara tothom arriba perquè té una pedra a la sabata que li fa mal.

Sempre els dic que facin sis sessions, així veuran si els serveix o no. Ells mateixos sabran si necessiten continuar. El terapeuta no és ningú per dir que ja n'hi ha prou. El que mai vol fer un terapeuta Gestalt és substituir l'altra persona. El procés terapèutic busca acompanyar la persona des de la dependència, el “necessito que m'ajudis”, a la interdependència (jo necessito i tu necessites), no pas la independència (m'ho faig sol).