En algunes escoles i instituts de les comarques gironines el pla d'autonomia de centre (PAC), elaborat fa uns anys, ja preveia la introducció de les TIC. Un d'aquests centres és el CEIP Bruguera, de Girona. S'hi van posar fa cinc cursos. Van començar equipant una aula d'informàtica, i ara tenen pissarres digitals, projectors i connexió a internet en totes les aules, els alumnes de sisè disposen d'un portàtil i tota la comunitat del centre disposa d'una xarxa d'internet interna (un noodle).

El director del Bruguera, Jordi Campeny, diu que la transformació tecnològica ha comportat un canvi metodològic, plasmat sobretot en un paper més actiu de l'alumne i l'increment del rol de guia per part del mestre. «Va molt bé, s'aconsegueix que l'alumne estigui més motivat, perquè estem en el seu món», resumeix Campeny. Els continguts són els mateixos que s'aprendrien a partir d'un llibre de paper i altres recursos clàssics, però amb l'avantatge de l'agilitat en les actualitzacions i les immenses possibilitats audiovisuals que ofereixen els fons digitals. Mentrestant, el paper no ha pas desaparegut del Bruguera, ja que es continuen fent servir les llibretes i els llibres clàssics, encara que han perdut el protagonisme d'abans.

Els portàtils del programa 1x1 de la Generalitat valen 300 euros. Una meitat del cost la paga el govern, i l'altra, les famílies. Unes línies d'ajuda estaran a disposició de les que no puguin afrontar la despesa. Tots els ordinadors són d'un sol model, un Toshiba amb pantalla de deu polzades. Gasta poc (està equipat amb tecnologia LED) i té una autonomia que permet que estigui tot un matí funcionant. Es lliura equipat amb dos sistemes operatius: el Windows i el Linkat (una adaptació del programari lliure Linux del Departament d'Educació). El primer té data de caducitat i cal pagar per renovar-lo. Triar un sistema o un altre és decisió del centre. A l'IES Vicens Vives han triat el programari lliure, tant per una raó econòmica (s'estalvia en actualitzacions) com per una qüestió ètica: «El Linux comporta un concepte de col·laboració, molt adient amb l'educació, i no suposa cap problema quant a continguts i operativitat, ja que hi podem fer exactament el mateix que amb el Windows», raona Miquel Escarrà.

«És prematur avaluar la qualitat dels programaris que s'utilitzen. El que sí que és clar és que tot plegat té un aire d'improvisació i no hi ha hagut temps de formar els docents», diu el responsable d'USTEC a Girona, Xavi Díez. Aquest és el principal aspecte del desplegament que es critica des del col·lectiu de mestres. En molts casos, la formació específica ha consistit en unes sessions de poques hores abans de començar el curs. Per adaptar-se als nous temps, als IES solen fer setmanalment una reunió per plantejar dubtes i mirar de solucionar-los.

D'altra banda, pel sindicat de l'ensenyament majoritari a les comarques gironines, les TIC poden fer que es tendeixi al sistema d'avaluació anglosaxó, molt criticat perquè es basa en l'estadística pura i dura, extreta de les puntuacions dels exercicis. «És cert que en molts aspectes es facilitarà la feina del mestre. Per contra, l'avaluació pot quedar com una cosa molt més freda, pot ser que passem dels comentaris ‘progressa adequadament' a xifres que afinaran fins a les centèsimes», alerta Díez.