Jo vaig arribar a Girona aviat farà vint anys, just després de Fires. Aquestes són, per tant, les meves vintenes Fires i Festes de Sant Narcís. Les he viscut, com tothom, amb diferent intensitat segons el moment vital: des del descontrol noctàmbul de la joventut prorrogada fins a la relativa apatia de la mitjana edat. Els que venim de fora no tenim els records de les Fires de la infantesa, ni la colla incombustible de l'institut per trobar-nos el primer divendres, sopar plegats i anar a barraques, per intentar congelar el temps: tasca impossible. I si no hem arrelat a través de la parella en la societat civil gironina, el més probable és que ahir no tinguéssim cap dinar familiar. Les festes majors, aquí i arreu, es gaudeixen o es pateixen en funció de molts factors. I sempre podria ser pitjor.