L'únic entorn vital que tenen bona part dels reclusos durant el seu temps de condemna és la presó, on tot i ser-hi complicada l'adaptació per l'evident falta de llibertat cada cop és més habitual que adquireixin unes rutines i unes ocupacions que els solen servir com a base de reeducació i rehabilitació. Al centre penitenciari de Tarragona, per exemple, un centenar d'interns dels 411 que hi ha estan cursant l'educació secundària obligatòria, i dos fan una carrera universitària. La meitat dels presos, a més, realitzen activitats, com ara tallers productius pels quals estan assegurats i reben una compensació econòmica de les empreses; o bé feines que no estan remunerades però que ajuden a mantenir un ordre, com és la neteja de l'edifici o encarregar-se de la bugaderia.
La distribució radial de la presó de Tarragona, que té com a nuclis centrals uns patis d'esbarjo a l'aire lliure i al voltant, tot el conjunt de passadissos amb les cel·les, està molt relacionada amb la manera com es complien les condemnes temps enrere, quan a diferència d'ara no es dissenyaven espais específics per desenvolupar-hi activitats esportives, culturals o de formació. A causa d'aquest canvi de concepció, que sobretot aporta bones pautes de comportament als interns, el director del centre penitenciari de la ciutat, Francisco Romero, explica que han hagut de fer algunes modificacions per anar-se «adequant a les noves necessitats». Així, entre altres, han adaptat unes aules on els reclusos tenen la possibilitat d'aprendre llengües com el català o el castellà; una d'informàtica, i d'altres per als que estan estudiant per obtenir un títol d'ensenyament reglat. D'entre aquests darrers, prop d'un centenar dels 411 inters que hi ha avui en dia estan cursant l'educació secundària obligatòria (ESO) i reben classes diàriament per part de professors dependents del Departament d'Ensenyament de la Generalitat; mentre que dos més estan estudiant una carrera a través de la Universitat Oberta de Catalunya. A tot això, cal afegir que dins del centre s'hi ha emplaçat una biblioteca on hi ha uns 10.000 llibres, la majoria dels quals corresponen a donacions de diversos organismes. Poder estar-hi una estona és una de les activitats més demanades entre els presos, fet que origina que n'hi passin un centenar cada dia entre els quatre torns que tenen establerts, i que engloben tot el matí i una part de la tarda.
Uns recorreguts pautats
Ja fa tres o quatre anys que la mitjana de reclusos a la presó de Tarragona no varia gaire, sinó que es manté entre els 420 i els 430 –d'aquests, uns 200 estan en situació preventiva, mentre que la resta ja estan complint una condemna–. Pel que fa a la seva rutina, Francisco Romero especifica que «es lleven sobre les vuit del matí, fan la neteja de la seva cel·la, esmorzen i, un cop acabat el primer àpat del dia, cadascun d'ells comença un programa de tractament diferent». A continuació, dinen; tornen a la cel·la una estona; després alguns duen a terme a la tarda el mateix recorregut ocupacional que altres han desenvolupat al matí i, finalment, sopen.
A part dels detinguts que estudien, n'hi ha d'altres que estan apuntats a tallers productius, pels quals estan assegurats a la Seguretat Social i perceben una compensació econòmica a canvi –hi ha ocasions en què algunes d'aquestes obres les aconsegueixen a través del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció de la Generalitat–. Amb relació a això, el director concreta, a tall d'exemple, que hi ha un grup que disposa d'un contracte de quatre hores diàries d'una empresa de la demarcació, la qual els ha encarregat que facin el muntatge de paelles.
A tot plegat, s'hi ha de sumar que els arrestats poden demanar realitzar activitats esportives i tallers formatius, com ara de fusteria, de pintura, d'enquadernació o de ceràmica, que és una de les que té més èxit. Amb relació a aquest darrer taller, la professora avança que els presidiaris estan preparant peces per a una exposició que ja ha arribat a la seva vuitena edició i que es farà el 10 de desembre a l'ajuntament, i que enguany té com a temàtica la Mediterrània. I, ja finalment, entre una seixantena i una setantena de persones es dediquen a tasques que no estan remunerades, però sí recompensades, i que són útils perquè rutlli tot l'engranatge, i que van des de la neteja de l'edifici fins a encarregar-se de la bugaderia o d'elaborar el pa i les pastes que mengen en els àpats.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.