Hi van estar a prop. Però ho van descartar. L'informe que el Cos d'Agents Rurals del Departament de Medi Ambient va enviar a la jutgessa de Gandesa el 9 de setembre, en el qual donaven com a causa més probable de l'inici del foc un llamp que va caure sobre un arbre al Pinaret de Don Pedro, recull també la investigació realitzada sobre la presència de dos excursionistes no identificats que eren a la zona el vespre de l'incendi. El testimoni del venedor de la gasolinera d'Horta de Sant Joan que els va vendre la bombona de càmping gas a les 18.20 i el veí que se'ls va trobar en un camí quan fugien del foc un cop declarat l'incendi, passades les 21 hores, situaven els joves prop de la zona on es va declarar l'incendi.

Però els Agents Rurals, en el seu informe, van descartar aquesta línia d'investigació amb tres arguments: mai no s'ha registrat que una bombona de càmping gas hagi desencadenat un incendi, a l'àrea no es van trobar vestigis d'activitat d'acampada, barranquisme ni senderisme i, en últim lloc, perquè a l'hora que van ser vistos pel veí era impossible que haguessin iniciat un incendi i recollit el material d'acampada, i perquè el camí que seguien no era el millor camí de fugida.

En canvi, l'informe es decantava per la tesi que un llamp caigut dies abans sobre un arbre havia iniciat l'incendi. Ho argumentaven perquè els testimonis oculars i bombers arribats en el primer moment, tots menys un, situaven l'inici a prop de la zona del Pinaret de Don Pedro, on hi havia l'arbre partit per un llamp, per les direccions que va seguir l'incendi després, i pels informes estadístics que situen la caiguda de llamps com a causa d'incendis forestals. Segons l'informe, els llamps caiguts en una tempesta (i a la zona n'hi havia hagut sis dies abans) poden provocar un foc que, amb la pluja i la humitat, resta latent sota la fullaraca fins que les condicions meteorològiques el revifen durant els dies següents.

Aquesta explicació, però, no va convèncer el jutjat de Gandesa, que va encarregar a la unitat de medi ambient dels Mossos d'Esquadra un altre informe sobre el possible origen natural de l'incendi. Aquest informe, en què es va fer el peritatge científic de les restes de l'arbre a la UAB, va determinar que l'arbre, efectivament, havia rebut l'impacte d'un llamp setmanes o mesos abans, però per la manera com havia cremat la fusta de l'arbre i per l'estat intern del tronc, la soca i l'arrel es descartava que hagués estat el focus d'un incendi.

A més, la unitat de medi ambient dels Mossos també va recollir testimonis oculars que, al contrari que als Agents Rurals, situaven l'inici del foc en una esplanada contigua al Mas Pixantó entre les 19.30 i les 20 hores. Allà, els Mossos van trobar-hi restes de combustió de llenya i, a uns metres, un nucli de branques de morera. Els Mossos van descriure a la jutgessa dues hipòtesis: o bé l'incendi s'havia declarat de manera simultània en aquestes dues fogueres, fet que indicaria una clara intencionalitat, o bé s'havia iniciat en una foguera i, per una imprudència, s'havia estès també a l'altra i, d'allà, al bosc. En tots dos cassos, l'incendi l'havia provocat la mà humana.

Aquest informe, que és del 23 de novembre, va provocar un gir del cas i va reobrir la hipòtesi dels dos excursionistes, dels quals els Mossos ja sospitaven des que els havien pres declaració els primers dies després de l'incendi. La tesi del llamp, però, havia suspès aquesta línia de treball. Per ordre de la jutgessa de Gandesa, els Mossos d'Esquadra van seguir la pista dels dos excursionistes, els van cridar a declarar altra vegada i els van interceptar les trucades de telèfon, fins que un d'ells va confessar, el passat 7 de gener.