Els lladres de Sant Feliu es van endur uns 100 euros de les almoines i es van dedicar a fer destrosses. Van trencar el forrellat d'un lateral del temple i van arrencar les corones de la Mare de Déu i el nen Jesús d'una de les estàtues, i les van deixar tirades a terra. A la capella de Sant Narcís, van trencar una estàtua d'un escolanet, que sosté una caixa en què els fidels dipositen els donatius, i també van fer un forat a l'urna de plata del sepulcre de Sant Narcís i la van malmetre. Segons el bisbat, els danys són lleus. Tot això, ha provocat que el rector, Joan Baborés, hagi reforçat les mesures de seguretat i hagi fet instal·lar nous panys a la portalada exterior, que fins ara es tancaven amb baldes des de dins. Aquesta no és la primera vegada que es fa malbé el sepulcre de Sant Narcís. El 2004, uns desconeguts van robar-ne un grapat d'exvots (medalles i peces deixades com a ofrena) de l'interior. Aquest sepulcre contenia el suposat cos de Sant Narcís des del 1792 –abans havia estat en altres sepulcres–, però durant la Guerra Civil va ser profanat i, segons alguns historiadors, els franquistes en van cremar les restes i les van llençar a l'Onyar. Per això, ara al sepulcre no hi ha cap cos ni ossamenta.

El robatori a Sant Feliu va passar la nit de dissabte i la policia sospita que els mateixos lladres van intentar robar en dues esglésies més del Gironès, concretament a Flaçà i a Sant Joan de Mollet. En els dos casos, però, no van aconseguir endur-se res.

Aquest dilluns, un home també va agafar les almoines del Mercadal, a Girona, però els investigadors mantenen que aquest episodi no té cap relació amb els altres tres. El lladre del Mercadal va entrar al temple a les sis de la tarda i va trencar els panys i les caixes dels donatius. El rector va intentar fer fora el sospitós, que s'hi va resistir. Al final, van venir els municipals, però l'intrús ja havia fugit.