Les imatges fins avui inèdites i que es poden veure al web d'El Punt descriuen perfectament el risc extrem a què es van exposar els equips d'extinció d'incendis que encapçalaven les dues línies d'aigua que intentaven estabilitzar el foc quan el vent el va descontrolar. Una trentena de bombers dels parcs de Mataró i Tarragona que treballaven a la zona van haver de buscar refugi de manera sobtada per un canvi brusc del vent que va fer revifar punts de la zona ja cremada i que va donar lloc a nous focus actius de l'incendi. Amb la línia d'aigua inservible no van tenir cap altre remei que unir-se a la unitat del GRAF Barcelona, que va habilitar a corre-cuita una zona segura tallant arbres. Tots els efectius es van asseure agrupats a terra, es van cobrir amb les mantes ignífugues que duien els GRAF i van esperar que el foc els passés per damunt. Però un cop de vent va canviar la direcció del foc i les flames els van passar a escassament trenta metres. Mentre aquesta carrera de foc esquivava el grup més nombrós de bombers atrapats, una altra carrera igual o més violenta que la primera va atrapar mortalment els components del GRAF Lleida i que també s'havien intentat protegir, tots sols, a poc més d'un centenar de metres dels altres. El foc els va atrapar de ple i la zona segura que havien habilitat va resultar del tot insuficient.

Les imatges mostren l'aparent tranquil·litat amb què els bombers atrapats van esperar l'arribada del foc. La processó anava per dins. La por i angoixa que van viure durant aquells minuts es fa evident pels seus comentaris, alguns en to irònic i fins i tot cínic, qüestionant l'efectivitat de les mantes ignífugues, les maniobres d'autoprotecció que van haver d'adoptar i fins i tot la pròpia vida. En el moment més crític en què el cel agafa el to vermellós que indica que el foc està arribant, un dels comandaments diu en to amable per no afegir dramatisme a la situació: «No abaixeu la guàrdia, que el foc no us agafi per sorpresa.» En un altre fragment, en què apareixen els GRAF tallant arbres amb la motoserra, un dels bombers se sent que diu: «Si ens hi quedem, que sàpiguen com no ho havien de fer», posant en dubte l'efectivitat de la zona segura que estaven preparant. Mai se sabrà si la zona segura preparada pel GRAF Barcelona va ser o no suficient perquè un cop de vent va ser el cop de sort que va fer desviar el foc del punt on es trobaven refugiats els bombers. El que sí s'ha pogut constatar després, és que la zona segura preparada per GRAF Barcelona era força més ampla que la que malauradament van tenir temps de preparar els GRAF Lleida que van perdre la vida.

En les imatges es pot comprovar el fort vent que es va girar a la zona i que va provocar revifades incontrolades del foc que van ser les que van sorprendre per l'esquena els encapçalaments de les línies d'aigua dels dos flancs. Segons les dades meteorològiques que es van recollir a aquella hora en aquell punt, les ràfegues van arribar a puntes d'entre 60 i 70 quilòmetres per hora. Aquest fet, afegit al fenomen del contravent provocat per la proximitat del cingle i el barranc dels Covars que va actuar de propagador, va generar com a mínim tres nous focus molt actius i virulents de l'incendi. Les imatges que es poden veure avui al web d'El Punt també recullen la reacció dels bombers en veure que el foc estava descontrolat. «Això ens vindrà per tots els costats», diu un. «Ens està fotent una vacil·lada [en referència al foc]. Ara ve per aquí, doncs no... Ara ve per allà, doncs no...», comenta un altre. Aquest vídeo, com desenes d'altres que van enregistrar els mateixos bombers amb els seus mòbils i càmeres digitals, estan en mans del Departament d'Interior i alguns s'han incorporat en el sumari judicial.