Dilluns, 13 de febrer del 2012

Torroella de Montgrí
l'Estartit
Tancar la finestra Tancar
Punt divers
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Uns 1.500 veïns del Camp i l'Ebre esperen complir una mesura penal alternativa

En 12 anys, s'han imposat aquestes sancions a 4.500 condemnats, que sobretot han realitzat treballs en benefici de la comunitat

evolució de les mesures penals alternatives al Camp i l'Ebre

Una finalitat educativa, orientada a reduir el risc de reincidència i que, en la majoria dels casos, comporten un benefici per a la comunitat. Aquests són els objectius que persegueixen les mesures penals alternatives: unes sancions que són menys aflictives que les penes privatives de llibertat, i a les quals es poden atenir les persones condemnades per una falta o un delicte considerat lleu. Des del 1998, 2.517 veïns de la demarcació han complert aquest tipus de sentències, la imposició de les quals ha incrementat exponencialment amb el temps. Així, mentre que el 2003 només se'n van aplicar dues per delictes de trànsit, el 2009 en van ser 1.767 pel mateix motiu; i actualment, 1.500 ciutadans del Camp i l'Ebre estan en espera de complir un càstig que els lliuri de la presó.

Des de treballs en benefici de la comunitat fins a l'obligació de comparèixer en un jutjat, la participació en un programa formatiu o bé de deshabituació. Aquestes són algunes de les variants de les mesures penals alternatives: unes sancions que tenen la voluntat de convertir-se en una oportunitat de recuperació social pels responsables d'una falta o d'un delicte no considerat de gravetat. En ser una modalitat menys aflictiva que el compliment de la pena en un centre penitenciari, la seva imposició s'ha multiplicat de manera sorprenent amb el temps, ja que la persona infractora pot conciliar el règim penal amb la seva vida familiar i laboral. Segons dades del Departament de Justícia, des de l'1 de gener del 1998 fins al 25 de gener d'enguany, entre els jutjats del Camp i l'Ebre se n'han sol·licitat 4.497 –d'aquestes, 3.780 han estat per desenvolupar treballs en benefici de la comunitat; i 3.694 de les 4.497 s'han demanat per a residents a la capital tarragonina.

Jesús del Cacho, el fiscal de menors de Tarragona, comenta que la justícia en persones no adultes ha estat pionera en l'aplicació d'aquestes sentències, ja que «com que els menors estan en una etapa de formació, el fet que segueixin una mesura correctora normalment els és més efectiu que amb els majors de 18 anys perquè els fa recapacitar». En canvi, la fiscal de l'Audiència Maria José Osuna confessa que, com que sempre porta delictes considerats de gravetat, no recorda haver posat, almenys últimament, un càstig d'aquestes característiques.

Un salt en pocs anys

Per exemplificar el seu clar creixement, només cal fixar-se en l'evolució de les mesures penals alternatives (MPA) que s'han dictat per delictes contra la seguretat del trànsit. Mentre que el 2003 tan sols van ser dues les persones a les quals es va imposar; l'any passat, espectacularment, en van ser 1.767. Quantitativament, el salt ja es va començar a produir el 2008, quan se'n van decretar 880 –el 2004 en van ser 3; el 2005, 192; el 2006, 93, i el 2007, 30.

La lentitud amb què a vegades s'apliquen aquestes penes per la falta de places en entitats col·laboradores, però, comporta que dels 4.497 ciutadans que han pogut defugir l'ingrés en centres penitenciaris del país, de moment només 2.517 han pogut executar les penes i saldar el seu deute. En aquest sentit, mentre que avui en dia 727 persones estan fent algun d'aquests serveis –530 d'aquestes duen a terme treballs en benefici de la comunitat–, 1.486 estan pendents d'iniciar-los.

El 67%, en espera

La llista d'espera al Camp pel que fa al compliment de les condemnes està per sobre de la mitjana de Catalunya. Aquesta tendència s'explica perquè l'augment interanual entre el 2008 i el 2009 de mesures penals alternatives ha estat d'un 89%, mentre que el percentatge d'increment mitjà al país el mateix període va ser d'un 43,5%. En la mateixa línia, aquesta pujada també s'observa en els treballs en benefici de la comunitat, que en el Camp ha crescut un 111%, quan al conjunt de Catalunya ha estat del 54,7%. Per desencallar aquest retard, l'agost passat es van incorporar quatre treballadors socials i una administrativa de reforç a l'equip de MPA a Tarragona; i, gràcies a aquesta ampliació, s'han donat sortida a un 85% més d'intervencions en comparació amb les gestionades el 2008.

Uns 6.000 interns van quedar en llibertat a Catalunya l'any passat

g. p

Durant el 2009, 6.872 persones van ingressar als centres penitenciaris catalans i en van sortir 6.065. En el mateix període, hi va haver un increment de la població reclusa al país, que va arribar a una taxa d'encarcerats de 141 presos per cada 100.000 habitants, mentre que a finals del 2008 era de 136 pel mateix nombre de ciutadans. Per fer front a aquest augment, el Departament de Justícia va crear 454 llocs de treball, i, en l'àmbit dels equipaments, s'està duent a terme la construcció del nou centre penitenciari Mas d'Enric, al Catllar i també el del puig de les Basses, a Figueres.

2.877 dies de mitjana

Pel que fa al perfil majoritari de les persones que estan privades de llibertat, cal destacar que un 92,9% de la població reclusa són homes; de nacionalitat espanyola (56,6%); d'entre 31 i 40 anys (35,7%) i que, de mitjana, compleixen una condemna de 2.877 dies.

El conjunt de la població penitenciària sumava, el setembre del 2009, 28.047 delictes (és a dir, 2,7 per intern). Els més freqüents eren els robatoris, seguits dels delictes contra la salut pública.

La mitjana del temps d'internament en els joves és de l'entorn de 550 dies

g. p

El nombre de joves i menors que van ser atesos en l'àmbit de la justícia juvenil va baixar un 2,49% durant el 2009 –7.220–, malgrat el creixement que es va donar en aquesta franja d'edat en la població general de Catalunya. També al llarg de l'any passat es van finalitzar 2.084 mediacions, de les quals, en un 78,58% dels casos van acabar de manera positiva. A aquestes dades, des del Departament de Justícia s'ha concretat que, el dia 1 de gener del 2010, la població internada en centres educatius al país era de 301 menors. El perfil majoritari d'aquests joves és el d'un noi de 17 anys, de nacionalitat estrangera, que ha estat condemnat en una de cada dues situacions per un delicte contra el patrimoni, i 543 és la mitjana de dies d'internament que se'ls imposa. A part, l'aplicació de programes de formació escolar per a adults es manté com un dels eixos prioritaris de tractament. Cal ressaltar que un 48% dels interns estudien i que, l'any passat, 3.778 van fer treball penitenciari. Normalment, es tracta de feines quotidianes que els interns realitzen dins les presons, com tasques a la cuina o a la bugaderia.

Darrera actualització ( Dijous, 18 de febrer del 2010 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Enquesta

Enquesta: La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook