El mercat setmanal de Salt ahir era com sempre. Les parades habituals i gent de les més diverses procedències. Molts africans amb túniques anaven a les mesquites, llatinoamericans, orientals, avis del país i catalans que no parlen català. No es veia ningú afectat o pendent dels esdeveniments del dia abans. La mateixa indiferència es notava a les cares dels nens i nenes que jugaven al pati d'una escola, situada a mig camí de la plaça del mercat i del centre. Aquell pati emmirallava tota la diversitat que des de fa anys conviu a la població del Gironès amb diferents colors de pell de i procedència compartint el mateix sol, el mateix espai i les mateixes mestres, desconeixedores del tot de l'esvalot que ahir explicaven els diaris.

La cosa adquireix un altre to quan hom s'acosta a les places en hores suposadament laborals. Els bancs són plens d'homes (gairebé no hi ha dones) que observen morir les hores. No tenen feina i alguns ni tan sols papers. Un marroquí se'm queixa que des dels serveis socials se'n riuen perquè té 63 anys i cap ofici. No entenc ben bé què pretén. Diu que no entén per què a ell no l'ajuden i a altres, sí. Parlant dels fets que sacsegen Salt, em fan la broma fent veure que es donen cops de puny perquè els pugui fer una bona foto. Els faig entendre que la cosa no està per fer posats.

El centre de la població guanya quantitativament. Els grups a les cantonades són cada cop més nombrosos. Pakistanesos amb pakistanesos, senegalesos amb senegalesos, marroquins amb marroquins, bolivians amb bolivians, etc.

Dins els bars és diferent. Homes grans i cambrers, cap immigrant, comenten la situació amb comentaris per a tots els gustos. Hi ha qui planteja que siguin tots expulsats sense miraments, qui opina que primer són els espanyols i després els altres, i, curiosament la gent de més edat, molts d'ells amb el record viu de quan van venir d'altres llocs de l'Estat, que asseguren que no n'hi ha per tant i que a tot arreu hi ha gent bona i dolenta.

També n'hi ha que els anys de convivència amb gent de procedències diverses els han dotat d'una crosta prou sòlida que els preserva de les actituds xenòfobes, racistes i oportunistes.

A la porta d'un altre local, un grup de joves no immigrants i que confessen que estan a l'atur, passen el matí consumint cerveses amb l'esquena recolzada a la paret i comentant la jugada. Confessen, com si quasi en tinguessin ganes, que avui serà un dia de batalles campals pels carrers de Salt. Els agrada l'acció, vingui d'on vingui, per matar el tedi i la rutina diària de no fer res.

No tinc clar si el seu desig és veure el seu paisatge habitual reconvertit en l'escenari d'una pel·lícula de Scorsese o Spike Lee, o que la cosa s'hagi escalfat tant per fer que les batusses arribin al carrer.