«Pedro Jiménez no té cap malaltia mental. El seu perfil és psicòtic i antisocial. És a dir, és una persona freda, impulsiva, agressiva i té absència d'empatia, però distingeix el bé del mal.» Aquesta és la definició que van donar ahir, en el judici a l'Audiència de Barcelona, els forenses de l'acusat d'assassinar les dues agents de la Policía Nacional i violar-ne una, al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat, l'any 2004.

Els psiquiatres també van descartar que tingués esquizofrènia, com tenia diagnosticada la mare de Jiménez, i van assegurar que quan van examinar-lo no estava afectat per cap símptoma psicòtic ni tenia al·lucinacions. Després del doble crim, a la presó i durant tres mesos, va prendre Prozac, a més d'ansiolítics i fàrmacs per dormir. En la seva relació coneguda amb les dones –les constants agressions sexuals comeses– «sempre manté una posició violenta i amb un paper de superioritat», segons els metges. «És possible la rehabilitació de Jiménez?» Els psiquiatres van respondre a la fiscal que «és molt difícil» perquè «no aprèn de l'experiència i repeteix el mateix tipus de delicte i de manera agreujada», tot i que van admetre que el fet d'haver estat tants anys a la presó ha influït en Jiménez. El jurat també va preguntar als forenses si el fet d'haver viscut en una zona marginada podia haver marcat Jiménez. Una de les psiquiatres no va negar aquesta influència, però va afegir-hi que cap de les dues germanes de Jiménez havia tingut cap problema amb la justícia i també havien passat per una infantesa difícil. D'altra banda, ahir diferents pèrits també van detallar que el foc declarat al pis de les agents era intencionat, perquè tenia tres focus, i que van trobar-hi empremtes dactilars i de les bambes de Jiménez.