Després que el Tribunal Suprem anul·lés la primera condemna contra Pedro Jiménez perquè els delictes que se li imputaven eren competència d'un jurat popular, ahir va quedar conclús per a sentència el segon judici pel doble crim de les dues policies en pràctiques del barri de Bellvitge. Jiménez va aprofitar el seu dret a l'última paraula per reivindicar la seva innocència, en una teatral posada en escena en què l'acusat va arribar a descalçar-se, amb permís del president del tribunal, per demostrar al jurat que el seu número de peu no coincideix amb les empremtes que es van trobar a l'escena del crim. «Sempre que he comès un delicte i m'han portat davant d'un tribunal ho he reconegut, però aquesta vegada no he fet res», va assegurar.

Per la seva banda, la fiscalia va modificar lleugerament les seves conclusions provisionals i va elevar a dos anys més –a gairebé 105 anys de presó– la proposta de condemna, per l'aplicació de l'agreujant de reincidència en el delicte de robatori amb violència. Després d'enumerar davant el tribunal els tretze indicis que, segons la seva opinió, incriminen Pedro Jiménez, la fiscal Teresa Yoldi va recordar que el processat no és un drogoaddicte, malgrat consumir esporàdicament cocaïna, ni un malalt mental, sinó que té un trastorn psicopàtic que no és res més que una «manera de ser». En aquest sentit, la fiscal va demanar un veredicte de culpabilitat per a qui, segons la seva opinió, és «un perill», ja que en tots els permisos penitenciaris que se li han concedit des que va ingressar a la presó als 16 anys «ha robat, ha violat, ha atemptat contra la dignitat i ha humiliat les dones».