El portaveu convergent a la comissió, Jordi Turull, ha demostrat al llarg de totes les sessions que tenia la lliçó ben apresa i, sovint, ha posat alguns dels compareixents en un compromís amb preguntes excessivament tècniques que poc tenien a veure amb la gestió política del departament. Amb un discurs respectuós, alguns cops prudent, i gairebé sempre viperí, Turull ha intentat desmuntar la versió d'Interior qüestionant que la mort dels cinc bombers s'atribueixi a un accident imprevisible i inevitable.

Si una cosa ha evitat el grup socialista en aquesta comissió és l'enfrontament dialèctic amb l'oposició, malgrat que tenia com a representants a la comissió dues primeres espases en aquest art: Joan Ferran i David Pérez. Aquest últim, que ha actuat de portaveu, s'ha volgut desmarcar de manera interessada i estratègica del cos a cos, i s'ha mostrat condescendent amb els bombers i també amb els dubtes plantejats per l'oposició. Al final dóna per bona la teoria de l'accident imprevisible tot i admetre disfuncions.

Dolguts sobretot amb CiU, amb qui tenen una relació incompatible, els diputats d'ICV han acudit a la comissió a defensar des de la trinxera la gestió del Departament d'Interior. Entre Jaume Bosch i Daniel Pi s'han fet un fart d'insistir que si hagués estat per ells la comissió no s'hauria creat i que els grups de l'oposició hi han acudit amb les conclusions ja fetes. S'han mostrat excessivament implacables amb els compareixents crítics amb la gestió del foc, principalment l'alcalde d'Horta, de CiU.

Les intervencions d'ERC en la comissió no han destacat especialment. La diputada Patrícia Gomà, que ha actuat de portaveu, ha destinat el temps de les seves extenses intervencions a repetir arguments recurrents. Ara bé, a diferència dels altres, s'ha mostrat sempre molt interessada a deixar-se il·lustrar sobre la feina dels bombers i les seves estratègies. Tant que fins i tot va suggerir al president de la comissió que facilités als diputats de la comissió un llibre recomanat per un dels compareixents.

El PP ha tingut el paper més agressiu de la comissió, partint de la base que a Horta les coses no es van fer bé. El seu portaveu, Rafael Luna, ha assumit el paper del barrufet rondinaire, del diputat incrèdul que no es creu res i que, quan li ho expliquen, es posa les mans al cap. Luna és l'únic que explícitament ha demanat la dimissió del conseller Joan Saura i qui més ha alimentat el cos a cos dialectal presumint dels seus dots oratoris i gestuals que, amb una dosi generosa de demagògia, tant rendeixen al PP.

Ciutadans ha demostrat un cop més que és un bon complement del PP. El seu portaveu, Albert Rivera, ha estat el diputat que, juntament amb Rafael Luna, ha posat la salsa a la comissió. Però Rivera, un cop més, ha exhibit els seus innegables dots oratoris i la seva capacitat intel·lectual i de treball. Rivera ha renovat la seva merescuda fama d'alumne destacat i repel·lent i, malgrat la seva obsessió per l'evident descoordinació que va existir en el foc d'Horta, en paraules seves, ha evitat demanar dimissions.