«Si et criden a guiar un breu moment del mil·lenari pas de les generacions, aparta l'or, la son i el nom [...]. Imposaràs la veritat fins a la mort, sense l'ajut de cap consol.» Són paraules del poeta Salvador Espriu, gravades al vestíbul de la Ciutat de la Justícia, que palesen «el desig de servei» d'aquest tipus d'equipaments, segons els responsables de l'exposició Arquitectura judicial i penitenciària, que apropa als visitants els projectes arquitectònics judicials i penitenciaris més importants, executats o projectats a Catalunya en els últims set anys. Una mostra tan interessant com sòbria, oberta al públic des de dijous passat i fins al dia 4 de setembre, a la sala d'exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Ideal per als apassionats de la moderna austeritat (i la bellesa) de l'arquitectura de les presons i els palaus de justícia actuals. A tocar de la catedral de Barcelona, la seu del COAC acull aquesta petita però efectiva exposició que mostra tots els detalls tècnics d'un total de 33 edificis judicials i dotze centres penitenciaris construïts a Catalunya des del 2003.

«Nosaltres passarem, però els edificis quedaran», afirmava el dia de la inauguració la consellera de Justícia, Montserrat Tura, ferma defensora de construir edificis «perdurables i útils, però alhora bonics». «En aquesta exposició s'hi veu la nostra voluntat de deixar un llegat de bellesa», va afirmar la consellera, per a qui integrar en el paisatge urbà aquests grans blocs de vidre, ciment i llum és una «obligació».

Flamants edificis ja inaugurats i en funcionament com ara la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat o els centres penitenciaris de Lledoners o Brians 2; projectes tan ambiciosos com la nova Audiència de Barcelona –que ocuparà el solar dels antics jutjats de la ciutat–, o tan necessaris com els edificis judicials de Rubí, Martorell, Mollet o Berga, entre d'altres. Són alguns dels equipaments ideats, en construcció o ja edificats, que els visitants d'Arquitectura judicial i penitenciària podran conèixer amb detall, a través de panells, plànols a escala, fotografies amb gran angular, fitxes, a més de maquetes i material audiovisual que aporta la mostra.

El degà del COAC, Lluís Comerón, havia reivindicat que es continuï invertint en equipaments públics per «satisfer les necessitats socials i generar espais de referència». L'exposició s'allargarà fins al setembre i es faran activitats paral·leles, com ara una taula rodona l'1 de juliol, sobre arquitectura penitenciària, amb el periodista Llàtzer Moix.