Durant la primera sessió del judici amb tribunal popular celebrat ahir pel cas de l'exmetge de l'hospital de Móra d'Ebre acusat d'ajudar a morir una pacient el 2005, el ministeri públic va reduir significativament la petició inicial de pena. Així, si bé en les conclusions provisionals sol·licitava que se li imposessin 10 anys de presó com a presumpte autor d'un delicte d'homicidi, finalment va rebaixar la seva demanda fins a un any per homicidi imprudent. El fiscal va considerar que el facultatiu va creure erròniament que la víctima li havia demanat que posés fi a la seva vida quan, trobant-se en estat terminal, li va dir que posés fi al seu patiment: «La interpretació que va donar a les paraules de la dona va fer que li subministrés una substància que li va causar la mort a l'acte.»
Per tal de defensar la seva actuació, l'exfacultatiu de l'hospital de Móra d'Ebre va manifestar ahir que, en dues ocasions que es va quedar a soles amb la pacient, ella li va suplicar que posés fi a l'intens dolor que sentia des de feia mesos, i va afegir que, «en paraules textuals», també li va expressar el seu desig de morir. El metge va recordar que la dona, de 82 anys, va ingressar al centre el 28 de març de 2005: «Patia un càncer de còlon, diabetis i tenia la pressió arterial molt baixa. El seu estat era molt greu i, a més, aquell dia va sofrir un infart de miocardi.»
L'acusat, que estava de guàrdia a urgències, li va fer un primer tractament terapèutic i, després, va derivar la dona a medicina interna. A dos quarts d'onze de la nit, una infermera li va comunicar que l'estat de la pacient continuava deteriorant-se. «Llavors va ser quan, per segona vegada, em va dir que volia acabar de patir, ja que li resultava insofrible. Per això, vaig aplicar-li un tractament més agressiu, però no va tenir un resultat positiu.»
Actuar «humanament»
En vista d'aquesta situació, el metge va «acordar» amb els fills de la pacient aplicar-li una pauta de sedació. «Amb aquesta actuació, la seva situació era més confortable, però vaig creure que era insuficient perquè no va cessar el seu sofriment. En aquest sentit, vaig tenir en compte les dues peticions que m'havia fet i vaig creure que, en l'aspecte humà, m'havia de comprometre amb la pacient i escurçar-li el patiment.» Per això, va optar per injectar-li clorur potàssic, una substància que sabia que tindria un efecte letal en la pacient, i que li va causar la mort a l'acte. «Després, vaig fer constar que li havia subministrat aquesta substància a l'historial clínic, i em vaig quedar fins al matí del dia següent per comentar el procediment a la cap d'urgències. Tot i això, vull matisar que estava convençut del tot que la pràctica era correcta, ja que la dona no tenia cap sortida.»
Per la seva banda, els fills de la víctima, que van renunciar a personar-se en la causa contra el metge, van confirmar que li van demanar que escurcés l'agonia de la seva mare, si bé van afegir que mai no van parlar que posés fi a la seva vida, ni tampoc no van sentir que la seva mare ho sol·licités. Van subratllar, així mateix, que no tenen cap queixa del facultatiu. «El metge la va atendre molt bé i va intentar que millorés durant tot el dia. El meu germà i jo li vam demanar que la nostra mare no patís, ja que s'estava queixant contínuament de mal. Sabíem que el facultatiu havia iniciat un tractament per pal·liar el seu dolor però no pas quin era, ni tampoc vam saber que li havia subministrat una injecció letal», va relatar la filla.
«Una diferència ètica»
Els forenses van avalar el tractament curatiu i la pauta de sedació, i van assenyalar que la dona hauria mort en un període molt curt de temps. També van estar d'acord que el clorur potàssic no és una substància recollida en els protocols mèdics per a processos de sedació, però van discrepar en alguns matisos sobre la seva aplicació. Així, mentre els forenses citats per la fiscalia van insistir que l'objectiu de la sedació terminal és «alleujar el dolor de la víctima» i el clorur potàssic, «causar-li la mort», el pèrit de la defensa va objectar que es tracta només «d'una diferència ètica»: «La diferència entre eutanàsia i sedació és només la intenció, però el resultat de mort és el mateix», va afegir.
En el judici, també van declarar la infermera que va assistir el metge i el llavors director de l'hospital, que va ser qui va posar en coneixement de les autoritats judicials el cas i va decidir acomiadar el facultatiu per una negligència greu. Amb tot, finalment, el fiscal va modificar substancialment la seva petició inicial de pena. Així, si bé en les conclusions provisionals sol·licitava 10 anys de presó per un suposat delicte d'homicidi, ahir va rebaixar la seva demanda fins a un any per homicidi imprudent: «Hi havia diverses interpretacions de les paraules de la pacient, i el metge hauria hagut de confirmar el seu significat.» La fiscalia, a més, el considera autor del delicte de cooperació en la mort d'una persona que «pateix una malaltia greu que duu a la mort» o que té «greus patiments permanents i difícils de suportar», motiu pel qual exigeix que faci front a nou mesos de multa, amb una quota de sis euros diaris. L'acusat es va mostrar d'acord amb la condemna, i en la sessió del judici prevista per avui es determinarà sis es ratifica la conformitat del processat. Si fos així, es dissoldria el jurat popular i s'acabaria el judici.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.