El president del tribunal popular que havia de donar el seu veredicte pel cas de l'exmetge de Móra d'Ebre acusat de subministrar una substància letal a una pacient de 82 anys que es trobava en estat terminal va decretar ahir la dissolució del jurat, després que el lletrat del processat es va adherir a la petició de pena que havia fet el ministeri públic. Cal recordar que, ja al final de la primera sessió oral, que va tenir lloc dimarts, el fiscal va modificar substancialment la seva demanda. Així, si bé en l'escrit de conclusions provisionals exigia per a l'acusat, Marcos Ariel Hourmann, 10 anys de presó com a presumpte responsable d'un delicte d'homicidi, el mateix dia va sol·licitar un recés per redactar les conclusions definitives, en què rebaixava la seva petició a un any de presó per homicidi imprudent –sense antecedents no haurà d'ingressar en un centre penitenciari–, així com una multa de 9 mesos de durada, amb una quota de 6 euros diaris, per un delicte de cooperació al suïcidi.

Pel que fa a aquest darrer delicte, el ministeri fiscal considera que el processat va ser cooperador en la mort d'una persona que tenia «una malaltia greu que duu a la mort» o que tenia «greus patiments permanents i difícils de suportar». En aquest sentit, va quedar provat que la pacient estava en estat terminal i que, tal com van assegurar tant els fills de la víctima com el metge, va demanar que es posés fi al seu patiment. De fet, tots els forenses que van declarar dimarts van avalar el tractament curatiu i la pauta de sedació que va practicar Hourmann, i van assenyalar que, per la gravetat de l'estat de la dona, «hauria mort en un període molt curt de temps».

Totes aquestes circumstàncies van fer que el fiscal demanés que es penés el metge amb la forma atenuada del delicte de cooperació al suïcidi, ja que es va tenir en compte que, per part de la víctima, va existir una petició «seriosa, expressa i inequívoca» respecte del fet que va sol·licitar al facultatiu que acabés amb el seu sofriment i, per això, el metge li va subministrar clorur potàssic, que li va causar la mort a l'acte. Així, si bé aquest delicte pot ser castigat amb una pena que pot anar dels sis als deu anys de presó, els diversos atenuants que va aplicar fiscalia van fer que finalment demanés 4 mesos i mig de presó. Paral·lelament, també amb relació a aquesta petició, el fiscal va recordar que, quan les penes privatives de llibertat són inferiors a un any de presó, es poden substituir per treballs en benefici de la comunitat o pel pagament d'una multa.

En aquest cas, la defensa de l'acusat va fer constar que s'adherien a aquest canvi, amb l'acceptació del pagament d'una multa. Per tant, com que està establert que cada dia de privació de llibertat equivalgui a dos dies de multa, s'imposaria a Hourmann el pagament d'una multa de nou mesos de durada, amb una quota diària de 6 euros –una substitució que van acceptar tant la defensa com el ministeri fiscal–. De fet, durant el judici, l'única objecció que va fer la fiscalia va ser que «si l'acusat hagués actuat amb més cautela», hauria comprovat si realment quan la pacient li va dir que posés fi al seu patiment li expressava el seu desig de morir, o bé volia que pal·liés el seu dolor.

Arran de l'acord entre les parts, el judici va quedar ahir vist per a sentència, i el president del tribunal va dissoldre el jurat popular que s'havia creat dilluns per a aquest cas i que havia de donar el veredicte demà, dia en què estava previst que acabessin les sessions orals.