Una sentència dictada per la secció segona de l'Audiència de Tarragona condemna l'exmetge de Móra d'Ebre que va ajudar a morir una pacient que estava en estat terminal a un any de presó com a responsable d'un delicte d'homicidi imprudent –com que el processat no té antecedents penals, no haurà d'ingressar a la presó–, així com al pagament d'una multa de 1.620 euros per un delicte de cooperació al suïcidi, en la forma més atenuada. Aquest segon delicte correspon a l'article 143.4 del Codi Penal, en el qual es recull que es castigarà tota aquella persona que causi la mort d'una altra o que hi cooperi activament amb actes necessaris i directes, després de la petició expressa, seriosa i inequívoca de la víctima, en el cas que aquesta tingui una malaltia greu que conduiria necessàriament a la mort, o que produeixi greus sofriments permanents i difícils de suportar. Amb tot, cal recordar que, durant la sessió oral del judici de dimecres, el facultatiu ja va acceptar aquestes penes després que la seva defensa s'adherís a la petició del ministeri fiscal, i va originar així que es dissolgués el jurat popular que inicialment estava previst que donés el seu veredicte en aquest cas.

Segons es declara provat, la tarda del dia 28 de març del 2005, la pacient, de 82 anys, va ingressar a l'hospital comarcal de Móra. La dona tenia càncer de colon, hipotensió arterial, diabetis, acidosi i diüresi, i va tenir un infart agut de miocardi. A més, va anar empitjorant, fins que el seu estat va ser considerat «molt greu o terminal», fet que feia preveure que «moriria en un termini molt breu de temps, i sense possibilitat de cap tractament curatiu per recuperar-se». El metge, «conscient d'això i davant de les súpliques insistents que li va fer la dona per tal d'acabar amb l'insuportable patiment que sofria», va decidir iniciar les pautes de sedació per a pacients terminals, després d'haver informat «de forma genèrica» la família que practicaria aquest procediment. Segons subratlla la sentència, «aquestes s'apliquen en tots els hospitals de Catalunya, i estan aprovades en el Col·legi de Metges de Catalunya en el seu codi deontològic». La seva actuació, però, va anar més enllà, i «quan la pacient estava inconscient», li va injectar 60 mil·ligrams de clorur potàssic, que li va causar la mort a l'acte –aquesta substància està exclosa dels sedatius que es recullen en els protocols dels hospitals de Catalunya, ja que no es considera un sedatiu–. Respecte a aquesta acció, una de les conclusions clau que es recullen és que l'acusat, en sentir la pacient que suplicava insistentment que posés fi al seu patiment, «va creure erròniament que la dona li demanava el desig de posar fi a la seva vida» i per això, a part de les pautes de sedació, li va subministrar el clorur potàssic, i va deixar escrit en l'historial clínic totes les substàncies que li havia administrat. Així, es conclou que «l'error del metge en interpretar la voluntat de la dona era vencible», ja que «el consentiment no era ni exprés ni indubitatiu», i «de les paraules de la dona no es deduïa com a única la interpretació que va fer l'acusat».