Martí Cots Saleta, el veí de Bellver de Cerdanya conegut com amb el nom de Ramonet del Pi (per ser fill de la Ramona del veïnat del Pi), tot i que li agrada més l'àlies Rambo de la Cerdanya és un home amb una llarga trajectòria de fugues i tirotejos contra la Guàrdia Civil. Ara torna a campar lliure perquè s'ha evadit, aprofitant un permís penitenciari, de la presó Model de Barcelona, on estava reclòs complint múltiples condemnes.
Cots, que actualment té quaranta anys, ja va ser condemnat quan en tenia 18 per haver atracat un taxista. Llavors els perits judicials van fixar-ne l'edat mental com si fos la d'un nen d'entre 8 i 12 anys. Aquest nen va fer carrera molt de pressa en el món delictiu, i amb 24 anys ja acumulava més de trenta detencions i un bon grapat d'escapades. El 1991 va escapar-se, emmanillat, quan la Guàrdia Civil el duia a l'Audiència de Lleida. El juliol del 1992 va ser detingut per haver assaltat dues parelles que passaven les vacances en un refugi a prop de Bellver de Cerdanya. El 1993, després d'engegar cinc trets amb una escopeta de canons retallats a uns guàrdies civils que el volien detenir a Bellver, va protagonitzar una fuga de pel·lícula travessant la frontera a cavall d'un tractor robat.
Els gendarmes van mobilitzar un helicòpter per atrapar-lo però no ho van aconseguir. Cots va aconseguir arribar a Itàlia, on el van detenir, però també es va escapolir quan els carrabiners el duien emmanillat. Va tornar a la Cerdanya, on havia habilitat diversos amagatalls en boscos i pallers amb provisions per fer-hi estades.
El febrer del 1994, es va allunyar una mica del seu territori natural, la Cerdanya, i anava per Amer amb un cotxe robat, sense matrícula, quan una parella de la Guàrdia Civil li va ordenar aturés el vehicle. Es va donar a la fuga, va aturar el cotxe en un voral a Vilanna, va treure l'escopeta retallada i va disparar contra els agents que el perseguien. Hi va haver un intercanvi de trets. Cots i un dels guàrdies van acabar ferits pels trets i posteriorment van ser hospitalitzats. Després d'aquests fets, Cots va anar a la presó. El 1999, quan complia condemna pel tiroteig d'Amer i altres delictes, a la presó de Ponent de Lleida, va aprofitar el primer permís penitenciari que li van donar per evadir-se del centre.
Atracaments a dojo
Cots es va tornar a refugiar a la Cerdanya, el territori que coneix més bé i en què es mou amb més facilitat, i va tornar a empunyar l'escopeta retallada i a cometre atracaments: a la Caixa de Girona de Llívia, la Caixa de Manresa de la Pobla de Lillet, la Caixa del Penedès de Puigcerdà, als campistes d'un bungalou al càmping L'Estel de la Cerdanya. També va robar una desena de cotxes a la comarca i el febrer del 2000 el gendarmes el van detenir a Montpeller per tinença il·lícita d'armes, i el van deixar en llibertat. No va ser fins al setembre del 2001, dos anys després de l'evasió de Ponent, que els Mossos el van poder detenir i va tornar a la presó. Pagès d'ofici, havia demanat més d'una vegada que, si l'havien de tancar, miressin de fer-ho en una presó on hi hagués vaques. Ara era a la Model, i aquest estiu ha aprofitat un permís per tornar-se a evadir. El jutjat de vigilància penitenciària ha emès una ordre de crida i cerca sobre Martí Cots Saleta. En Rambo de la Cerdanya torna a ser un fugitiu.
Comentaris
Jo hi ha coses que no puc arribar a entendre, què feia aquest sonat de permís? Que potser no era prou evident el risc de fuga amb els seus antecedents? Aquest paio comet els seus robatoris amb armes, què esperen per tancar-lo i que compleixi íntegrament la condemna? Cal que mati algú? Em fan més por els jutges que els sonats com aquest (per desgràcia sempre n'hi haurà).
Aquesta rocambolesca història deu ser fruit de la idea de la absoluta exigència del nostre sistema penitenciari ultra-garantist a, d'obtenir la reinserció dels delinqüents per mitjà de la presó tradicional -sense altres medis- i que ja està demostrar que és, en el 99,99% dels casos, absolutament inviable. I que consti que estic segur de que -apartant les naturals i escasses excepcions- els jutges no fan altra cosa que aplicar la llei. El problema no està als jutjats, sino a un carrer de Madrid, la Carrera de San Jerónimo, pujant a mà dreta, entre dos lleons. Bé i, pot ser també a un bonic edifici del Parc de la Ciutadella de Barcelona, on es diuen coses meravelloses... que després és impossible dur a terme.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.