Els alcaldes dels municipis que han estat objecte de robatoris de coure reclamen severitat contra els lladres, i que el delicte, pel fet que causa un dany a la societat, no es consideri un furt, sinó un robatori relacionat amb el mal provocat.

En aquest sentit s'expressa l'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, que considera que a aquests lladres no se'ls pot imputar un delicte de furt, perquè provoquen un dany important a la població que en resulta afectada, ja sigui perquè es queden sense llum o sense telèfon i internet perquè s'han endut el cable. Per Santamaria, “cal ser sever” amb aquest tipus de robatoris perquè si no els lladres continuaran tenint “una mina”, sobretot en les zones apartades del nucli, on poden treballar amb molta tranquil·litat.

El tinent d'alcalde d'Hostalric, Joan Serras, coincideix amb Santamaria a argumentar que els lladres de coure s'haurien de “castigar més”: “Si no, es riuen de nosaltres”, va afegir. Al polígon industrial d'Hostalric i Sant Feliu de Buixalleu hi han robat cable tres cops. A més, a Hostalric els van robar els passamans d'acer inoxidable del pas subterrani de l'estació del tren, que fa poc que es va posar en servei. A Sant Martí de Llémena, on la setmana passada van tallar 400 metres de coure telefònic, l'Ajuntament aprovarà una moció reclamant que aquest delicte no es consideri un furt. Mantenen també que no es pot considerar un furt perquè pel fet que afecta molts usuaris és “un atemptat a la societat”. L'alcalde de Sant Aniol de Finestres, Francesc Oliveras, creu que el delicte s'ha de considerar robatori i cal carregar el cost dels danys als lladres, a més d'augmentar la vigilància.