«Narcoestafes» a la carta
Els confidents que van robar cocaïna al port ensarronaven traficants amb l'ajuda dels policies corruptes
Els policies corruptes indicaven quin narcotraficant calia engalipar, i els delinqüents amb els quals estaven conxorxats començaven a treballar per robar-li la droga. Primer, els confidents es guanyaven la confiança dels traficants i aconseguien que els donessin la droga amb el compromís que la pagarien quan l'haguessin col·locada en el mercat. Després entraven en escena els agents, que evitaven el pagament simulant la detenció dels seus còmplices i fent creure a les víctimes que havien perdut la droga en una operació policial. Res més lluny de la realitat, ja que la mercaderia robada es venia i els policies i els delinqüents suposadament es repartien els beneficis.
Aquest modus operandi queda recollit en el sumari del cas, al qual ha tingut accés aquest diari. Segons es desprèn de la complexa investigació d'aquesta organització criminal, tutelada pel jutjat d'instrucció número 3 de Martorell, els puntals d'aquesta organització serien el guàrdia civil Antonio Sáenz Martínez, conegut amb el sobrenom de Tete; el brigada de la Guàrdia Civil en excedència i policia local de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) Roberto de Pràdena Castelló; i l'exinspector en cap de la Policía Nacional Antonio Giménez Raso. Pel que fa als delinqüents, aquells que mantenien contacte directe amb els policies suposadament corruptes eren el líder de la banda, Javier Segura Ruiz, conegut amb el sobrenom de Trapero; el seu lloctinent de confiança, Daniel Ribelles Tomás, El Bolo, i Antonio Bals Vicente, El Gordo. El segon lloctinent de la banda, David Barba Vargas, conegut com Chucho, era qui tenia els contactes per col·locar la droga en el mercat. Tots quatre, segons consta en el sumari, gaudien d'un nivell de vida alt, molt per sobre del que els permetien els seus ingressos.
Una ajuda inesperada
Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors van rebre la col·laboració inesperada d'un vell conegut del grup de delinqüents, Juan Pedro Lozano Fernández, que actualment compleix una condemna de 41 anys de presó per haver mort a trets dos vigilants de seguretat durant l'assalt a un furgó blindat a Terrassa, el 2002. Amb el seu testimoni, que podria suposar la seva imputació, Lozano va aportar als investigadors les dades que els faltaven per completar el mapa d'aquesta màfia policial, que va actuar a Catalunya entre el 1999 i el 2005, aproximadament. Per què ho va fer? Se sent traït pels membres de l'organització criminal, de la qual un dia va formar part, perquè assegura que el van inculpar en l'assalt al furgó tot i saber que era innocent. El setembre passat, al jutjat de Martorell, Lozano va relatar diversos robatoris a narcotraficants en què havia participat. Uns episodis que van ser corroborats pels investigadors.
Engany de pel·lícula
L'estiu del 2001, l'exinspector de la Policía Nacional Antonio Giménez suposadament va informar Antonio Bals, El Gordo, que un colombià que es deia Fernando tenia quatre quilos de cocaïna que volia vendre. Trapero i Lozano van contactar-hi a Castelldefels i es van guanyar la seva confiança. El traficant, finalment, els va entregar la droga i va acordar amb ells que més endavant li pagarien vint milions de les antigues pessetes. Un tercer membre de la banda va carregar la droga en un Audi A3. I en aquest punt es va produir l'engany. Segons Lozano, en connivència amb el brigada de la Guàrdia Civil Roberto de Pràdena –en aquells moments era cap de l'equip de policia judicial de Mollet del Vallès–, van robar un cotxe igual que l'Audi A3 esmentat, van barrejar mig quilo de cocaïna amb farina perquè donés positiu en el drogotest, van fer-ne quatre paquets i els van deixar al vehicle. Després d'haver-se apoderat de la resta de la droga –tres quilos i mig–, van abandonar el cotxe pels volts del cementiri de Parets del Vallès. Una parella de guàrdies civils de Mollet, enviats per De Pràdena, va trobar el vehicle i la droga, que tenia una puresa d'un 1%. Seguint el pla, la notícia de la troballa es va publicar en un setmanari del Vallès, de manera que el colombià no va reclamar la droga. «Mira, el conductor va haver de sortir corrents, fins i tot va abandonar el cotxe; ja veus quin problema, i en aquests casos no es paga», li van dir Trapero i Lozano.
Cornut i pagar el beure
L'any 2002 la banda va saber que un traficant holandès viatjaria a Mollet amb una furgoneta carregada amb milers de pastilles d'èxtasi. Seguint el mateix modus operandi, Lozano i El Bolo van quedar amb l'home en un polígon industrial per fer l'entrega de les pastilles d'èxtasi. Allà, observant des de la distància, suposadament també hi havia els agents De Pràdena i Antonio Sáenz, que s'encarregarien d'avisar una patrulla perquè aparegués en el moment oportú. Quan Lozano i El Bolo van acabar de carregar la droga al seu cotxe, va aparèixer la Guàrdia Civil i els traficants van fugir. Els agents, però, van acabar enxampant el traficant holandès, que, a banda de ser enganyat, ha passat quatre anys a la presó.
Arròs, sucre i haixix
Lozano i Trapero van continuar fent negocis amb De Pràdena. En aquesta ocasió, la Guàrdia Civil havia comissat un carregament d'haixix que custodiava a la caserna de Mollet, en espera d'incinerar-lo, i l'agent va demanar als seus camarades que l'ajudessin a substituir dos farcells de 30 quilos cadascun per arròs i sucre. A canvi de l'haixix, Lozano va entregar dos cotxes a De Prádena, que volia fer un regal a dos dels seus agents. Es tractava d'un BMW 320, que va anar a parar a mans del guàrdia civil Miguel Ángel de la Higuera de la Fuente, i d'un Audi A4, que anava destinat a l'agent Jesús Javier Martín Calvo. Tots dos figuren com a imputats en la trama.