Les comunitats de regs històrics de l'Alt Urgell de Tàrrega, la Mina de Belianes, els Ferrugats d'Anglesola, de Vilagrassa, Sant Martí de Maldà i Garrigues Baixes reclamen a l'administració que siguin tingudes en compte en la definició dels plans d'usos i gestió del canal Segarra-Garrigues ja que asseguren que fins al moment ningú s'ha posat en contacte amb ells tot i que la Generalitat ja ha iniciat el procés participatiu per definir-les. Aquestes comunitats, que actualment s'abasteixen de concessions 'en precari' del canal d'Urgell i que s'han vist afectades en un 90% per la catalogació de ZEPA, exigeixen poder mantenir la concessió de cabals de Rialb establerts per la CHE.

El president de la Comunitat de regants de Vilagrassa, Justo Minguella, ha explicat que tot i que els regs històrics s'han vist afectats per bona part de les ZEPA del Segarra-Garrigues, hores d'ara no saben encara de quines dotacions d'aigua podran disposar cada comunitat quan comencin a regar d'aquest canal ni quins cultius podran conrear els regants en les seves finques si aquestes són espais ZEPA. Aquestes comunitats representen uns 2.500 propietaris i al voltant de 21.000 hectàrees, de les quals unes 18.000 han estat incloses dins la Xarxa Natura 2000 i, per tant, catalogades com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Cal recordar que la superfície total de ZEPA al Segarra-Garrigues després de la darrera ampliació feta pel Govern se situa en unes 42.000 hectàrees de les 70.000 que comprèn tot l'àmbit regable d'aquest canal. Per tant, aquestes comunitats concentren prop de la meitat del conjunt de zones de protecció per a les aus establertes a la plana de Lleida. Els presidents d'aquestes comunitats han explicat que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va incloure aquests regs a la reserva de cabals que regula l'embassament de Rialb establint una concessió de 6.500 m3/ha/any pel conjunt de de totes elles. Per això volen que aquesta es mantingui com estava previst quan finalitzin les obres que els han de permetre poder abastir-se del canal Segarra-Garrigues ja que actualment reben una concessió 'irrisòria' del canal d'Urgell. Denuncien que la Generalitat ha presentat la nova declaració d'impacte ambiental del Segarra-Garrigues a la Comissió Europea la qual ha estat elaborada sense que se'ls hagi tingut en compte, segons han assegurat. Per això, el president dels regants de Sant Martí de Maldà, Miquel Torres, en nom d'aquestes comunitats ha declarat que 'no donaran cap acord per vàlid' sobre la definició de plans d'usos i gestió si no hi poden participar i han recordat que la Comissió Europea obliga l'estat espanyol a obrir un procés participatiu amb els agents afectats per definir els plans d'usos, procès que s'ha iniciat sense els regs històrics. Segons han explicat, les reserves de cabals de la CHE per Rialb preveien que els regs històrics fossin els primers en poder regar del Segarra-Garrigues i, per això, 'no pot ser es que quedin relegats i que s'hagin utilitzat com a moneda de canvi per cobrir les ZEPA'. Durant una roda de premsa celebrada a Lleida han assegurat que davant la situació en què es troben ja han contractat serveis jurídics perquè analitzin les concessions i cabals establerts per l'embassament de Rialb per decidir si emprenen alguna acció perquè se'ls respectin les concessions establertes inicialment per la CHE.Minguella ha recordat que les concessions finalitzen al 2011 motiu pel qual ara s'han unit per reclamar-les.