La confrontació entre Generalitat i municipis del Baix Penedès pel futur centre integral de mercaderies (CIM) va a més, a mesura que avança el Pla Director d'Infraestructures Viàries i Ferroviàries. Ara es disposa de l'informe ambiental preliminar, i la superfície de l'àmbit és el primer punt de discòrdia. Mentre els alcaldes de l'Arboç, Banyeres del Penedès i Sant Jaume dels Domenys lamenten que 400 hectàrees de vinya quedaran cobertes de formigó, el DPTOP remarca que el CIM només n'ocuparà 170. El projecte porta cua des de va sorgir el 1999, i al territori ja es preparen per tornar a sortir al carrer. Des de PTOP s'ha avançat a l'ACN que el Pla Director quedarà aprovat a finals de l'any que ve.

En un intercanvi d'acusacions per basar-se en 'mentides', la Generalitat argumenta els pros, i el territori els contres, d'un CIM que des del principi ha estat qüestionat. L'ocupació laboral i la intermodalitat són conceptes on discrepen, però sobretot es qüestiona la superfície. El director de PTOP a Tarragona, Joaquim Margalef, ha desmentit que el Logis Penedès ocuparà les 408 hectàrees de tot l'àmbit, i que, de fet, la zona logística s'ha reduït a 169,9 hectàrees -quan a l'any 2006 la superfície prevista era de 185,7, i al 2004, de 242. En canvi, l'alcaldessa de Banyeres, Núria Fabregat (CiU), afirma que el projecte no ha parat de créixer com 'un bolet', i tem que el trasllat d'una nova entrada a l'autopista, cap a Sant Jaume dels Domenys, sigui un indici de voler ampliar-lo encara més en aquesta direcció. Margalef, en aquest sentit, ha negat que hi hagi cap perspectiva al respecte. Banyeres és el més municipi més perjudicat, visualment i acústicament parlant, segons assegura l'alcaldessa. 'Ens quedarà ben bé a sobre, i perdrem tot el camp de futbol municipal', declara Fabregat. Però l'Arboç és, dels tres municipis afectats, el que té més superfície afectada, més de 200 hectàrees, segons l'alcalde Carles Ribé (ERC). L'alcalde insisteix en les grans dimensions del Logis -que creu que serà dels més grans d'Europa-, ja que la suma dels centres de mercaderies que hi ha actualment a Catalunya just arriben a les 500 hectàrees, segons estimacions de l'alcalde. La conversió de tots els terrenys agrícoles en logística, i perdre la vinya que per al territori és el seu 'jardí', és el que més preocupa els alcaldes afectats.Margalef, per la seva banda, destaca les gairebé 125 hectàrees d'espais verds per protegir la riera de Marmellar -quan inicialment, eren 30-, i les prop de 20 hectàrees per a equipaments i serveis -als inicis, se'n preveien 10. El director territorial està convençut que el rebuig no és generalitzat a la comarca, i que la Generalitat escolta sempre el territori, però partint de la base que es tracta d'una 'acció de govern'. Margalef també ha avançat que la intenció és aprovar definitivament el Pla Director en el tercer trimestre de l'any que ve.Mentre, l'empresa pública Cimalsa ja hauria comprat un 30% dels terrenys afectats. La plataforma 'No fem el CIM' es prepara per tornar a sortir al carrer, tal com va decidir en l'assemblea celebrada aquest dimarts al vespre. 'Ens volen vendre una bona pel·lícula quan és de sèrie B', ha afirmat un portaveu de la plataforma, Pau Batlle. Per la seva banda, els alcaldes presentaran al·legacions als projectes que vagin sortint, entorn al document d'avanç i al Pla Director. 'Posarem totes les traves legals que es puguin', ha avisat Ribé.