El nou mapa eòlic de Catalunya, que delimitarà la ubicació de grans parcs en vuit zones geogràfiques concretes, no convenç tot el territori. Petits pobles de la zona de la Segarra, la Conca de Barberà i el sud del Segrià, valoren positivament la seva inclusió dins d'aquestes reserves eòliques, tant pel filtre pel qual haurà de passar tot projecte, com, sobretot, per la injecció d'ingressos que comporta. Però en algunes zones no ho veuen tan clar. No hi estan d'acord al Priorat -on ja tenen parcs eòlics- ni a l'Alt Empordà -on, just al contrari, no en tenen cap. Hi ha diversitat d'opinions, però amb un denominador comú a totes les comarques: la falta d'informació.

La falta d'informació per part del Govern i que molts municipis ho hagin hagut de saber pels mitjans de comunicació és la principal queixa del territori. La Generalitat ha enviat als ajuntaments inclosos en aquestes zones la seva proposta perquè hi donin el vistiplau o hi formulin al·legacions. Però el marge de resposta és de deu dies, 'un període molt curt, i més quan no hi ha hagut consulta prèvia', considera el president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, David Rovira. La Conca és una de les comarques on els aerogeneradors formen part del paisatge des de fa anys.Set pobles de la Conca estan afectats -Conesa, les Piles, Llorac, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat i Rocafort de Queralt-, i la majoria estan contents. La 'sorpresa', segons Rovira, són Sarral i Rocafort de Queralt, ja que no havien mogut fitxa per tenir parcs eòlics. Per contra, Passanant i Belltall, el municipi que concentra més molins, ha quedat exclòs, satisfent els seus habitants. El gruix del mapa eòlic es troba al límit de la Conca amb la Segarra, on els sis municipis inclosos -Montoliu de Segarra, Ribera d'Ondara, Talavera, Estaràs, Ivorra i Sant Ramon- també estan satisfets.A Ponent 'hi ha ganes'Segons el president del Consell Comarcal, Xavier Casoliva, els alcaldes 'en tenen moltes ganes', i fins i tot diu que n'hi haurà algun que al seu municipi no li haurà tocat i ho hagués volgut. El mapa també inclou quatre pobles del sud del Segrià -Almatret, Maials, Llardecans i Seròs. El president del Consell Comarcal, Ricard Pons, ha explicat que Almatret ja té contractats 100 MW i 40 MW entre Llardecans i Maials -on s'instal·laran la majoria de molins. L'ampliació amb 60 MW que contempla el pla no afecta els pobles que ja tenen en funcionament o iniciat el procés d'instal·lació de parcs eòlics. Malestar a l'EmpordàEl nou mapa eòlic ha causat malestar a l'Alt Empordà, la comarca que tindrà més capacitat de producció amb un total de 200 MW. A l'hora de traçar ratlles sobre el plànol, el territori s'esperava que Energia prengués en consideració un estudi, encarregat pel Consell Comarcal i l'Ajuntament de Figueres, que apostava per concentrar els futurs parcs al llarg del corredor viari de l'AP-7, entre Figueres i la Jonquera. El dibuix del nou mapa eòlic, però, s'aparta de la demanda del territori. Dels dotze municipis on l'Empordà demanava situar-hi aerogeneradors al llarg de l'AP-7, només n'apareixen tres.Per contra, l'àrea prioritària establerta per la Generalitat incorpora quatre pobles que es troben dins el massís de l'Albera, un espai inclòs dins la xarxa Natura 2000. La presidenta del Consell Comarcal, Consol Cantenys, es mostra 'preocupada' perquè es toqui el massís, un paratge que el territori vol preservar. L'alcalde de Figueres, Santi Vila, va més enllà i qualifica directament el nou mapa com un 'absolut despropòsit' i una enganyifa cap al territori. 'Es donarà la paradoxa que, després d'haver fet un gran esforç per buscar el consens, ara la Generalitat ens farà malbé la comarca', ha conclòs l'alcalde.Les comarques centrals aposten per les renovablesA l'Anoia, el mapa eòlic inclou tres municipis, Calonge de Segarra i Castellfollit de Riubregós -el que té més territori afectat- i Pujalt. Actualment, Pujalt ja té dos parcs eòlics i en té un altre en procés de construcció. El president del Consell Comarcal, Marc Castells, ha explicat que l'Anoia fa temps que 'aposta' per les energies renovables i li sembla 'bé' aquesta ordenació, però reitera la manca d'informació i el poc temps de resposta donat. Pontons, a l'Alt Penedès, és l'únic afectat de la comarca, i es veu amb bons ulls. L'Ajuntament fa prop de sis anys que treballa per aconseguir instal·lar un parc.Quatre comarques del Camp de TarragonaTocant al Penedès, ja a l'Alt Camp, també hi ha un sol municipi afectat, Aiguamúrcia, on l'alcalde Ramon Banach, ha expressat una 'satisfacció molt gran' en ser inclosos. Al Camp de Tarragona, el mapa eòlic també abraça tres municipis del Baix Camp: Arbolí, Alforja i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. A Arbolí es farà un referèndum per saber l'opinió dels veïns, mentre a Alforja no serien partidaris dels parcs eòlics. Al Camp i l'Ebre s'hi troben sis de les onze comarques -i 19 dels 40 municipis- incloses en zones de desenvolupament prioritari (ZDP). Només una comarca tarragonina s'hi oposa.Visió crítica al Priorat El Priorat és una de les comarques més crítiques amb el mapa eòlic -implica a Cornudella de Montsant i Porrera. El vicepresident del Consell Comarcal prioratí, Joan Carles Garcia, ha argumentat els recels de la comarca dient que 'la implantació de l'energia eòlica ha d'estar negociada i parlada amb els territoris', de manera que 'no pot ser que el Govern senyali unilateralment les zones on es poden instal·lar els parcs'. No obstant, Garcia ha reconegut que 'és un avanç' que 'no siguin només les empreses qui marquin els llocs on han d'anar, sinó que sigui l'Administració qui ho determini'.L'experiència de les Terres de l'EbreLa Terra Alta és una de les zones amb major presència de parcs d'energia eòlica del país. Hi ha construïdes i projectades una desena de centrals eòliques, que sumen uns 200 aerogeneradors i que, en total, generaran uns 1.100 GW per hora d'energia elèctrica, xifra que equival al consum domèstic anual d'un milió de persones. En el nou mapa eòlic, hi ha inclosos quatre municipis -Batea, Gandesa, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs. El president del Consell Comarcal, Àngel Ferràs, ha criticat que, 'en un projecte d'aquesta envergadura, el territori en cap moment hagi estat consultat'. 'Crec que nosaltres tenim alguna cosa a dir', ha reblat. A més, Ferràs ha assegurat que l'ens encara no disposa del document del Departament d'Economia. D'altra banda, a la comarca de la Ribera d'Ebre, la valoració del mapa eòlic és molt diferent. El president del Consell Comarcal riberenc, Bernat Pellisa, ha destacat que la inclusió de dos municipis de la comarca -Riba-roja i Tivissa- no ha estat imposada pel Govern, sinó que els dos ajuntaments han mostrat 'voluntat i implicació' per acollir els parcs eòlics. Segons Pellisa, la Ribera d'Ebre 'ja s'autodefineix com una comarca productora d'energia'.