La tècnica informàtica del “copiar i enganxar” ha precipitat que siguin absolts els 13 acusats de desembarcar l'abril del 2008 més de tres tones d'haixix en una cala de Santa Cristina d'Aro. Així, la secció quarta de l'Audiència de Girona dóna la raó de la nul·litat de la prova de les escoltes telefòniques que va sol·licitar la lletrada Verònica Lahoya del despatx Frigola i que posteriorment es van adherir els altres advocats. En el text de la sentència explica com la Policía Nacional, després que li tombessin la primera sol·licitud, va confeccionar un nou escrit en què van fer servir “la coneguda tècnica del copiar i enganxar, canviant l'ordre de tots els paràgrafs i fent modificacions mínimes”. Tot i que en el seu moment el jutjat va donar el vistiplau a les escoltes, ara l'Audiència de Girona no les dóna per bones. Segons el text de la sentència, en la sol·licitud policial no s'han fet constar dades o indicis mínimament objectius que puguin sustentar la petició. Les úniques dades que s'aporten “són meres suposicions que s'és a punt de cometre un delicte per unes persones que s'estan investigant”. Aquestes sospites, segons el text, “no es confirmen amb elements objectius”. Així doncs, l'Audiència no dóna per vàlides les dades proporcionades sobre els antecedents penals dels acusats, ni la relació que hagin tingut amb persones relacionades amb el tràfic de drogues ni el seu estatus social. “Ser més ric o més pobre no es relaciona amb el delicte, ni la qualitat de delinqüent ni s'hereva ni es transmet per sagues familiars, ni el simple contacte passat amb el delicte no són elements que permetin la intercepció de les comunicacions”, concreta la sentència. Per tot plegat, ha quedat absolta tota una família –Mohamed Boukazzini i la seva dona, Nayat Akhim; el seu pare, Mohamed, i el seu germà, Ahme–, una parella que feien de guardes d'un xalet de Santa Cristina, Nozah Dai i Abou Safioui; el germà d'aquest últim, Touami, i cinc persones més.