Josep Delgado va irrompre de puntetes en l'esport gironí, amb col·laboracions puntuals en forma de patrocini (Institut Balmes) en el futbol de base del Girona i en l'handbol del Sarrià. Pocs mesos després, aquest empresari del ram de les matèries primeres ja mou gairebé tots els fils del món de la pilota a la ciutat. La seva capacitat econòmica és brutal. Feien falta molts i molts diners i no només va salvar el club de futbol de la seva expulsió de la Lliga de Futbol Professional; també va ajudar el Sant Josep de bàsquet quan estava amb l'aigua al coll i al llindar de la renúncia a la LEB Or, i va clavar els seus poderosos tentacles en l'Uni –que sempre ha marcat més les distàncies que el Sant Josep–, en un afany gairebé obsessiu de fer créixer la marca Girona. Delgado ha anat ampliant la família integrant-hi el futbol femení i obrint la porta a l'hoquei i al bàsquet en cadira de rodes. Tot i la voluntat d'independència de l'Uni, només li ha sortit un fill díscol: l'handbol del seu Sarrià (el poble on va néixer i l'equip on va jugar) no es va deixar engolir pel gegant. La solució va ser adoptar un altre fill i convertir l'handbol en secció.

Els recels que va aixecar el projecte Tots som Girona han quedat eclipsats sistemàticament per la solvència del màxim accionista, que a l'estiu va comprar la majoria de títols de la SAE del Girona CF després de desbrossar el laberint perpetrat per Josep Gusó i Josep Rofes durant el procés de conversió en societat anònima esportiva. Gens amic del protagonisme però amb una alta capacitat d'intervenció, ja hi va haver feinada perquè accedís a entrar en el consell d'administració. Es calcula que el futbol –la joia de la corona– li costa a Josep Delgado no menys de 100.000 euros cada mes malgrat els diners que ragen de Mediapro i d'altres fonts. Les altres realitats, però, són que avui la plantilla està al dia de cobrament (la temporada passada, a aquestes alçades, l'anterior consell devia quatre nòmines) i l'equip aspira a classificar-se per disputar el play-off a primera divisió (el curs passat es va salvar en l'últim minut de l'última jornada). I que els jugadors tenen una prima de 600.000 euros per pujar. I que aquesta és la inversió que ja s'ha fet a Montilivi per ampliar les oficines i fer una zona d'aigües. I que l'equip ja ha omplert l'estadi. I que el club ja ha posat fil a l'agulla per construir una gran ciutat esportiva. Un creixement exponencial que s'ha vist sacsejat per aquesta ordre internacional de crida i cerca sobre el salvador de l'esport gironí d'elit que no ha pogut evitar, des del primer dia, que el comparessin amb perfils com els de Dimitri Piterman (Palamós CF), Enric Flix (UE Figueres) i Josep Amat (CB Girona).