Els magistrats de l'Audiència donen plena credibilitat al testimoni de la víctima, ja que el seu relat “resulta versemblant”. Segons el text de la sentència, la noia va donar la mateixa versió des del primer moment en seu policial, i en cap moment va entrar en cap contradicció. Aquest relat el corroboren les “múltiples dades perifèriques”, com són els testimonis dels amics de la víctima i els policies locals d'Arbúcies. Els agents van explicar en el judici que van trobar la noia al bosc, en un estat “deplorable”. Tot i que la víctima va explicar que no recorda com va arribar al bosc, ni com va pujar al cotxe, ni si va viatjar amb els altres acusats, segons el relat del text, “és evident”, per les lesions que presentava, que no va arribar en una zona boscosa del Sagrat Cor d'Arbúcies voluntàriament. Així mateix, el tribunal s'agafa a les proves trobades al lloc dels fets i a l'informe forense. Per una banda, la policia va trobar un cinturó, uns pantalons, un telèfon mòbil i una cartera amb documentació de Milhai Dolhascu, al costat de la víctima. Per l'altra, els dictàmens biològics evidencien un perfil genètic del condemnat a les ungles de la víctima i rastres de líquid preseminal a la vagina de la noia. Així mateix, a la roba de la víctima i del condemnat es va detectar la presència d'ADN de Milhai Dolhascu.

Pel que fa als altres acusats, segons les proves practicades a l'acte de judici oral, “no s'ha acreditat, amb seguretat i certesa,” que participessin, com a cooperants necessaris, en el delicte d'agressió sexual. En aquest sentit, el tribunal descarta com a prova concloent que el germà del condemnat assegurés a un policia que aquella nit “tres amics el van convidar a acompanyar-los perquè hi havia una noia molt borratxa que es podia follar”.