“La nostra voluntat és demanar responsabilitats econòmiques a les persones que han aturat el procés, perquè les coses no es fan mai gratis”. L'alcalde en funcions de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), va anunciar ahir que ha demanat als serveis jurídics municipals que estudiïn els costos que ha tingut per a la ciutat la interposició de la querella criminal contra el trasllat de Can Fàbregas i de Caralt.

L'objectiu és que l'Ajuntament demandi tant la Plataforma Salvem Can Fàbregas com la CUP perquè siguin ells, com a instigadors del procés, els qui es facin càrrec de les despeses que per a la hisenda pública ha tingut la defensa tant de Baron com del regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas, i la lletrada Maria Lluïsa Guanyabens, però també els interessos de demora que s'han generat per la impossibilitat de vendre el solar de l'antiga fàbrica en el termini establert. Una quantitat de diners que ara es desconeix, però que l'alcalde en funcions vol que es rescabali a la ciutat “des de la butxaca” dels qui els van portar als jutjats. Tot i això, va admetre que aquesta decisió correspondrà segurament al nou alcalde de Mataró, que amb tota probabilitat serà Joan Mora (CiU).

Les responsabilitats pel mal que, segons Baron, s'ha fet a la ciutat arriben després que l'Audiència de Barcelona hagi desestimat el recurs d'apel·lació que havia interposat la fiscalia sobre el sobreseïment i l'arxivament de la querella criminal. Era l'única cosa que quedava pendent de resoldre després que a l'abril els jutges resolguessin el recurs de la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de la CUP a favor del consistori. L'escrit de l'Audiència diu que el fet que determinats membres de la corporació discrepessin de la decisió del govern local no pot desvincular-se de les lògiques diferències polítiques en el si de l'Ajuntament. Sobre si existeixen interessos econòmics al darrere d'aquesta operació, els jutges admeten que és evident, però diuen que això no significa que les persones físiques o jurídiques interessades utilitzin mitjans il·lícits per aconseguir els seus fins.

D'aquesta manera, es dóna per tancat el procediment penal sobre aquest afer. Contra la interlocutòria no es pot presentar cap recurs i, per tant, Baron va explicar que per fi l'Ajuntament podrà posar a disposició d'El Corte Inglés el solar de l'antiga fàbrica perquè hi faci els grans magatzems. “Deixem tots els llums verds encesos perquè el centre comercial vingui a la ciutat”, hi va afegir l'alcalde, que també va recordar que la resolució arriba un dia després d'haver exhaurit el primer termini que s'havia marcat per entregar els terrenys a la multinacional. “Per sort, vam treballar una pròrroga i la nova data límit és ara el 9 de gener del 2012”, va explicar.

Abans de formalitzar la venda del solar, l'Ajuntament farà el trasllat d'una part de la xemeneia i de la paret de la fàbrica catalogada que encara quedava dempeus, i eliminarà els elements del subsòl. Unes feines que estaven també pendents de rebre el permís de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat, en espera que la resolució judicial fos ferma.“Lamento que ningú, a hores d'ara, ens hagi demanat excuses i tothom vulgui girar full com si res”, va concloure Baron, que considera que per “decència política”, la gent que s'equivoca hauria de rectificar.