Que els plans d'emergència nuclear, ara en procés de revisió, no tenen prou qualitat ni previsible efectivitat, no és cap gran secret. Ahir, però, ho va confirmar un informe de la Fundació per als Estudis de Prevenció i Seguretat Integral, de la UAB, que es va presentar a l'assemblea anual de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC). En l'estudi es conclou que hi ha deficiències en l'anticipació de l'emergència, com ara la no-previsió d'evacuació d'algunes “tipologies de població” de més risc abans de la decisió oficial d'evacuar una zona, o un estudi insuficient de les operacions de confinament de persones de fora de la zona 1 (la de més afectació al voltant de les centrals). També s'hi conclou que el coneixement per part de la població dels riscos derivats d'un accident nuclear és “baix i confús”. Igualment falla la formació dels agents que han d'actuar en cas d'emergència, així com els equips de megafonia, que s'haurien de dotar de “solucions basades en tecnologies més recents” i les vies que han de funcionar com a rutes d'avís o d'evacuació, especialment en nuclis de població disseminats. Fins i tot s'aconsella modificar els criteris de subvenció als municipis per part de l'Estat per millorar aquests mitjans

Quant als simulacres, se n'haurien de fer un a l'any en cada àrea nuclear, quan el Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (Penta) no es posa en pràctica en una prova general des del 1989.

En l'assemblea, alguns alcaldes també van expressar la “indignació” pel retard en la designació d'una seu per al magatzem de residus nuclears a què aspira Ascó. L'AMAC exigeix “valentia política” per prendre una decisió i deixar de pagar a França per la gestió dels residus de Vandellòs I.