La UTI (Unitat Territorial d'Investigació) dels Mossos treballa en la missió especial d'investigar el robatori de quatre collarets d'enfilats de curculles (petxines i caragolines de mar) d'uns 14.000 anys d'antiguitat i d'un valor incalculable del Museu Arqueològic de Banyoles.

El robatori dels collarets es va produir a principis d'aquest mes i no va ser descobert pels responsables del museu fins al dia 6. En el moment en què estaven fent una visita guiada van veure que faltaven les peces que eren exposades dins d'una vitrina a la sala destinada al paleolític, al primer pis de l'edifici. Tot apunta que els lladres dels collarets van aixecar el vidre de la vitrina, van arreplegar les quatre peces i van tornar a posar el vidre, sense que ningú del museu no se n'adonés.

El robatori d'aquestes peces ha posat en evidència la feble seguretat de l'edifici del Museu Arqueològic, situat a la plaça Font de la població. El museu, que està obert al públic de dimarts a dissabte cada matí de 2/4 d'11 a 2/4 de 2 i cada tarda de 4 a 8 de dimarts a divendres no té vigilants de seguretat. Tot i que disposa de càmeres de seguretat, no s'enregistren imatges i només serveixen per visionar el moment. Per tant, els Mossos no han pogut disposar de les imatges de cap càmera i les persones que hi treballen no van veure ni personalment ni a través de les càmeres el moment del robatori ni qui el va perpetrar.

El museu sí que disposa d'un llibre on es registren les entrades i les visites guiades i els Mossos l'estan analitzant per intentar localitzar les persones que van accedir al museu des del darrer cop que els collarets van ser vistos al seu lloc fins al dia que es va descobrir que havien desaparegut. La investigació no descarta que les peces fossin robades per encàrrec i que els lladres ja tinguessin un destinatari per als collarets. Però fins que no se'n descobreixi el parador tampoc no es pot descartar que se les emportés un visitant que no fos cap lladre professional.

Les quatre peces desaparegudes formen part del conjunt d'elements del paleolític exposades al museu, que procedeixen majoritàriament de les excavacions del paratge del Reclau de Serinyà. Els collarets són elements decoratius fets amb enfilalls de Cerithium vulgatum i Dentalium vulgare, unes curculles que moltes cultures prehistòriques han fet servir per fer-ne objectes decoratius.

El descobriment de les coves de Serinyà com a lloc d'assentament de grups humans paleolítics es remunta al segle XIX i des de llavors s'han fet excavacions que han posat al descobert elements de gran interès que han dotat el museu de Banyoles.