La comissió d'investigació de Palafrugell, formada pels portaveus dels grups polítics amb representació a l'Ajuntament, ja ha enllestit les seves conclusions sobre la gestió i les dinàmiques viscudes els darrers anys a la policia local, on el consistori va detectar que hi havia moltes baixes, falta de motivació i descontentament. A partir de les entrevistes que s'han realitzat a diversos membres del cos per arribar a l'arrel d'aquesta situació, “han aparegut indicis de presumptes irregularitats”, si bé se subratlla que no han pogut ser verificades per “falta de proves objectives”. L'Ajuntament, en aquest sentit, deriva totalment la possible depuració de responsabilitats a l'autoritat judicial, ja que el jutjat d'instrucció número 1 de la Bisbal d'Empordà ha obert diligències per investigar suposats casos d'assetjament dins la policia local.

En l'informe de la comissió, que està previst que s'aprovi avui en el ple que se celebrarà a partir de les vuit de la tarda, s'hi inclouen quatre “disfuncions” que s'han observat. Una d'elles és un excés de delegació de tasques per part de l'excap de la policia, el sotsinspector Manel Martínez Morcillo, que va renunciar al càrrec al mes d'agost a causa, precisament, de l'afer de la comissió d'investigació que la corporació municipal va obrir i que el vinculava amb el mal ambient. En relació amb Martínez, s'afegeix que era massa “paternalista” i pecava d'amiguisme envers part de la plantilla. Unes pràctiques que es posen en qüestió, i a les quals se suma que hi havia una falta de diàleg entre els comandaments i els agents i que la comunicació era poc fluïda entre els caps de la policia i l'anterior executiu local. En l'auditoria que l'anterior equip de govern (Entesa, CiU i ERC) va encarregar el 2009 al Departament d'Interior, s'hi descrivia un dels comandaments com “un element d'alt risc per a l'organització”, si bé la comissió d'investigació creu que aleshores el consistori no va prendre les mesures idònies contra aquest cap. Es denuncia, així mateix, que tampoc no es va estudiar a fons el fet que quatre efectius se sentien discriminats i que cinc més percebien “algun grau d'assetjament”.