L'Audiència de Girona ha posat punt i final al litigi sobre el cas de les multes de trànsit perdonades per Carles Pàramo, entre el 2000 i el 2002, quan també era alcalde de Roses, i que el fiscal considerava que constituïen un delicte de prevaricació. Tot i que el maig passat el jutjat d'instrucció número 3 de Figueres ja va arxivar les diligències sobre el cas en considerar que no hi havia proves per poder sustentar una acusació contra Pàramo, tant el fiscal com l'acusació particular, que exercia el llavors regidor d'ICV, Joan Esteve Danés, van demanar la reobertura de la causa entenent que havien aparegut noves dades que feien possible provar que havia existit prevaricació. Aquestes dades feien referència a la declaració d'un policia municipal i del cap de la policia, Joan Romero. I basant-se amb això, el 16 de juny el jutjat número 3, ocupat per una jutgessa diferent de la que va arxivar les diligències, va ordenar la reobertura del cas. Però el lletrat de Pàramo, Carles Monguilod, va presentar recurs contra la reobertura argumentant que no es podia considerar que hi haguessin noves dades perquè tant l'agent 1134 com el cap de la policia existien quan es va ordenar l'arxivament del cas, sense haver-los citat a declarar. A més, al·legava Monguilod, quan el jutjat de Figueres va arxivar la causa, el fiscal va deixar transcórrer el termini sense que presentés recurs, tot i tenint clar que no s'havien interrogat els dos testimonis que ell proposava, cosa que significava que acceptava de forma tàcita la resolució judicial. L'Audiència dóna per bons els raonament de Monguilod i tanca el cas. L'Audiència declara d'ofici les costes del recurs.
Carles Pàramo sempre va admetre que havia perdonat tres multes (un cas de retirada d'un cotxe que feia nosa al camió de les escombraries, un altre que tocava un pas de vianants i el de l'empleat d'un banc que descarregava diners i va deixar el cotxe tocant la línia groga), però va justificar que ho havia fet per raons justificades, després d'estudiar les al·legacions dels afectats. En la interlocutòria d'arxiu el jutjat de Figueres raonava que no hi havia en l'acció de Pàramo “una manifesta falta d'adequació als requisits mínims del funcionament de l'administració”. La jutgessa assenyalava que per haver-hi prevaricació “la contradicció amb l'ordenament vigent ha de ser tan patent, grossera i esperpèntica que ho vegi qualsevol”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.