Un contundent veredicte i, en paraules del fiscal, “perfecte”, van imposar ahir els nou membres del jurat popular al veí de la Vall d'en Bas Pere Puig Puntí, que van declarar culpable de quatre delictes d'assassinat, i van desestimar, de manera categòrica i sense fissures, tant l'eximent d'alteració psíquica com l'atenuant de confessió que l'advocada de la defensa, Núria Masó, sol·licitava que es tinguessin en compte per rebaixar en algun grau la pena al seu client. El tribunal, que no va tenir discrepàncies i va aprovar per unanimitat totes les circumstàncies que va valorar, va considerar que el processat va executar els crims “premeditadament” i, tal com s'intuïa a priori gairebé al cent per cent, va evidenciar que Puig va ser l'autor de les morts basant-se, sobretot, en l'autoinculpació que el mateix caçador va realitzar durant la reconstrucció dels fets. I és que, en la pràctica d'aquesta diligència, va reconèixer davant del jutge instructor, del fiscal i de les parts, que va ser el responsable dels quatre trets que el 15 de desembre de 2010 van posar fi a la vida dels seus caps, el constructor Joan Tubert i el seu fill Àngel, i de dos empleats de la CAM del carrer Mulleras d'Olot: Rafael Turró i Anna Pujol.

El jurat creu que ha quedat corroborat que l'imputat “era coneixedor” de la potència de l'arma i de la munició, que les víctimes van rebre “un atac per sorpresa” i que estaven “completament” desarmades, un punt “que deixen palès els forenses en els informes de les autòpsies, en què es diu que cap dels cossos presentava signes de defensa”.

La part amb més possibles incògnites que podrien fer decantar el jurat són els atenuants plantejats per la defensa, ja que des que dilluns va arrencar el judici a l'Audiència de Girona es van convertir en el principal debat que ha enfrontat Masó amb les acusacions particulars i el fiscal. Amb relació al de confessió, el tribunal opina que el fet que Puig deixés aparcat el seu cotxe amb el motor engegat davant de la CAM és “un indici que volia fugir” després de disparar a Turró i Pujol. En aquest apartat, el veredicte també recull que, quan va sortir de la sucursal i es va trobar la policia local, tenia “l'arma carregada” i no la va entregar, sinó que va ser un efectiu el que l'hi “va treure de les mans”.

L'altre aspecte que ha estat tombat és que l'acusat tingui una alteració o anomalia psíquica. El veredicte conclou que “tenia les facultats volitives i cognitives totalment conservades” en el moment en què va perpetrar els crims, i s'afegeix que les excentricitats de Puig –com ara vestir-se de xèrif– són simplement “trets de la seva personalitat”. “Els forenses que el van visitar van establir que estava bé per declarar davant del jutge. També van descartar que tingui una malaltia mental, un retràs, una patologia cerebral o un trastorn que li impedís entendre la il·licitud del seu acte.”

Després de la lectura del veredicte, el fiscal Víctor Pillado va demanar que sigui condemnat a la pena màxima de 80 anys de presó –vint per cada assassinat– atenent a la “crueltat i a la barbaritat” dels fets i “al dolor causat a les famílies de les víctimes, alguna de les quals tenia fills de poca edat”. Les acusacions particulars, encapçalades pels advocats Carles Monguilod i Òscar Morales, es van adherir a la petició del Ministeri Públic. La defensa, en canvi, va exigir la pena mínima per a cadascun dels assassinats (que es fixa en quinze anys). En total, doncs, la lletrada Núria Masó va sol·licitar una condemna global de 60 anys, i ja va anunciar que es reserva “el dret a interposar el recurs corresponent”.